نبذة مختصرة : Programa de doctorat en Alimentació i Nutrició / Tesi realitzada a l'Institut Català d’Oncologia (ICO) i a l'Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)
نبذة مختصرة : [eng] Background: The rising incidence of human papillomavirus (HPV)-positive oropharyngeal squamous cell carcinoma (OPSCC), combined with its favorable prognosis have prompted interest in treatment de-intensification. However, a significant subset of patients with poorer outcomes remains poorly characterized, highlighting the need for novel biomarkers to guide classification and management of these patients. To date, body composition and nutritional status have not been assessed in conjunction as prognostic or predictive markers according to HPV status. Aim: The main objectives of this thesis were: 1) to characterize baseline and post-treatment nutritional and body composition features in HPV-positive and HPV-negative OPSCC patients, and 2) assess the prognostic and predictive value of smoking, nutritional status, body composition, and inflammatory biomarkers according to HPV status. Methods: This thesis comprised three studies. Two retrospective studies explored changes over time (Article 1) and geographic differences (Article 2) in nutritional and body composition parameters. The third study was a multicenter prospective cohort (Manuscript 3) designed to identify predictor parameters of early treatment response. Treatment response was assessed >3 months post-treatment and categorized as complete remission (CR) or non-complete remission (NCR). Baseline assessments comprised anthropometry, CT-based body composition at L3, functional performance tests, systemic inflammatory biomarkers, and nutritional diagnosis by the Patient-Generated Subjective Global Assessment (PG-SGA). Classification tree analyses were performed separately by HPV status including seven predefined predictors: age, sex, tobacco status, Eastern Cooperative Oncology Group Performance Status (ECOG-PS), PG-SGA, modified Glasgow Prognostic Score (mGPS), and sarcopenia. Results: In article 1, over 70 patients, HPV-positive had a higher baseline BMI (27.3 vs. 21.9 kg/m2; p < 0.001) and better baseline nutritional status (p = 0.023), but no differences in skeletal muscle index (SMI, p = 0.103) compared to HPV-negative patients. At 3- and 6-months post-treatment, both groups showed similar reductions in SMI and total adipose tissue index (TATI) (p > 0.05 for both). HPV status was not independently associated with body composition changes over time (p = 0.624). In article 2, data from a pooled international cohort of 442 patients were analyzed. among HPV-positive (n=317), 72.8% were overweight/obese, 59.6% had minimal weight loss grade (WLG 0/1), and 83.4% had high SMI. In contrast, 61.5% of HPV-negative patients had a normal/underweight BMI, 50.8% experienced severe WLG 3/4 and 46.9% showed moderate to severe SMI depletion (p < 0.003). However, substantial heterogeneity within each group was observed: 35% of HPV-positive patients exhibited high WLG and/or moderate/severe muscle depletion, while 29% of HPV-negative patients had favorable nutritional profiles. HPV-negative patients remained independently associated with higher mortality after adjustment for WLG, SMI, age, disease stage, and planned treatment (hazard ratio, HR 3.30, 95% CI 2.17–5.02, p < 0.001). In manuscript 3, among 97 patients completing early post-treatment assessment, malnutrition was the strongest determinant of early treatment response among HPV-positive patients. CR was achieved in 74% of those scoring < 6 compared with 33% scoring ≥ 6 (area under the curve, AUC 0.683; sensitivity 84%, specificity 53%). In HPV-negative patients, CR was most strongly associated with ECOG-PS and age: all patients with ECOG PS < 1 achieved CR, whereas rates decreased to 73% in ECOG PS 1 aged ≥ 61 years, 43% in ECOG PS 1 aged < 61 years, and 30% in ECOG PS 2 (AUC 0.803; sensitivity 69%, specificity 83%). Conclusions: Patients with OPSCC consistently present distinct clinical, nutritional and body composition profiles according to HPV status. Although HPV-positive patients were better nourished at diagnosis, both HPV-positive and HPV-negative groups exhibited a similar nutritional deterioration by treatment completion. Nutritional status emerged as the main prognostic factor, particularly in HPV-positive patients, whereas functional status predominated in HPV-negative cases. These findings underscore the importance of integrating nutritional assessment into clinical management of OPSCC.
[cat] Antecedents: L’augment de la incidència del carcinoma escatós d’orofaringe (COF) relacionat amb el virus del papil·loma humà (VPH), juntament amb el seu pronòstic favorable, ha generat un interès creixent en la desescalada terapèutica. No obstant això, hi ha un subgrup important de pacients amb pitjor pronòstic que està poc caracteritzat, cosa que comporta la necessitat de nous biomarcadors que orientin la classificació i la gestió d’aquests pacients. Fins ara, la composició corporal i l’estat nutricional no s’han avaluat conjuntament com a marcadors pronòstics i/o predictius segons l’estat del VPH. Objectius: Els principals objectius d’aquesta tesi van ser: 1) explorar les característiques nutricionals i de composició corporal tant en estat basal com post-tractament en pacients amb COF positius i negatius per VPH, i 2) avaluar el valor pronòstic i predictiu del consum tabàquic, estat nutricional, composició corporal i biomarcadors inflamatoris segons la seva associació amb el VPH. Mètodes: La tesi comprèn un total de tres estudis. Dos d’ells, amb un disseny retrospectiu, exploren els canvis temporals (article 1) i les diferències geogràfiques (article 2) dels paràmetres nutricionals i de composició corporal en pacients amb COF. El tercer estudi conforma una cohort prospectiva multicèntrica (manuscrit 3) on s’identifiquen els predictors de resposta primerenca al tractament. La resposta es va classificar com a remissió completa (RC) o no completa (RNC) >3 mesos post-tractament. Les avaluacions basals van incloure antropometria, composició corporal mitjançant TC a nivell de L3, proves de rendiment funcional, biomarcadors inflamatoris sistèmics i diagnòstic nutricional amb el Patient-Generated Subjective Global Assessment (PG-SGA). Els arbres de classificació es van elaborar estratificats per estatus de VPH, incloent set predictors predefinits: edat, sexe, estatus tabàquic, Eastern Cooperative Oncology Group Performance Status (ECOG-PS), PG-SGA, modified Glasgow Prognostic Score (mGPS) i sarcopènia. Resultats: En l’article 1, de 70 pacients inclosos; els pacients VPH positius van presentar un índex de massa corporal (IMC) basal més alt (27,3 versus 21,9 kg/m²; p < 0,001) i un millor estat nutricional inicial (p = 0,023), però no es van observar diferències en l’índex de massa muscular esquelètica (SMI; p = 0,103) en comparació amb els pacients VPH negatius. Als 3 i 6 mesos post-tractament, ambdós grups van mostrar reduccions similars en SMI i en l’índex total de teixit adipós (TATI) (p > 0,05). L’estat del VPH no es va associar de manera independent amb els canvis en la composició corporal al llarg del temps (p = 0,624). En l’article 2, es van analitzar dades d’una cohort internacional agrupada de 442 pacients. Entre els VPH positius (n = 317), el 72,8% tenia sobrepès i/o obesitat, el 59,6% va presentar una pèrdua de pes mínima (WLG 0/1) i el 83,4% mostrava un SMI elevat. En canvi, el 61,5% dels pacients VPH negatius tenia un índex de massa corporal (IMC) normal i/o baix, el 50,8% va patir un grau de pèrdua de pes sever (WLG 3/4) i el 46,9% va presentar una disminució moderada o severa del SMI (p< 0,003). Cal destacar que es va observar una heterogeneïtat substancial dins de cada grup: el 35% dels VPH positius mostrava un WLG elevat i/o una depleció muscular moderada o severa, mentre que el 29% dels VPH negatius tenia perfils nutricionals favorables. L’estat VPH negatiu es va associar de manera independent amb una mortalitat més alta després d’ajustar per WLG, SMI, edat, estadiatge de la malaltia i tractament planificat (hazard ratio, HR 3,30; IC 95%, 2,17–5,02; p < 0,001). En el manuscrit 3, entre 97 pacients que van completar l’avaluació post-tractament, la desnutrició va ser el determinant més important de la resposta primerenca entre els pacients VPH positius. La RC es va aconseguir en el 74% dels pacients amb puntuacions <6 enfront del 33% amb ≥6 (AUC 0,683; sensibilitat 84%, especificitat 53%). En els VPH negatius, la RC es va associar principalment amb l’ECOG-PS i l’edat: tots els pacients amb ECOG-PS <1 van assolir RC, mentre que les taxes van disminuir al 73% en ECOG-PS 1 i ≥61 anys, al 43% en ECOG-PS 1 i <61 anys, i al 30% en ECOG-PS 2 (AUC 0,803; sensibilitat 69%, especificitat 83%). Conclusions: Els pacients amb COF presenten de manera consistent perfils clínics, nutricionals i de composició corporal diferents segons l’estat del VPH. Tot i que els pacients VPH positius estaven millor nodrits en el moment del diagnòstic, tant els grups VPH positius com els VPH negatius van experimentar un deteriorament nutricional similar al final del tractament. La desnutrició va emergir com el principal factor pronòstic, especialment en els pacients VPH positius, mentre que en els VPH negatius va predominar l’estat funcional. Aquests resultats posen de manifest la importància d’integrar l’avaluació nutricional en el maneig clínic dels pacients amb COF.
Processing Request
No Comments.