Estudi sobre l’origen de la discalcúlia: reflexions sobre possibles vies de correcció a l’aula

El estudio de una afección del aprendizaje comporta dialogar con la vivencia directa de los afectados o afectadas. Pero esta empresa de rigor no puede desatender el análisis experimental procedente de las ciencias empíricas. Precisamente este punto de confluencia entre el análisis empírico y el análisis vivencial sirve como punto de partida para atender la discalculia como una de las afecciones más importantes del aprendizaje durante los primeros años de vida. Con la elaboración de una investigación centrada en la literatura existente sobre las bases neurológicas y sintomatológicas se pretende dar a conocer cuáles son las evidencias científicas que justifican la diversidad de vías de tratamiento en el aula. Así, se llegan a las siguientes conclusiones: (1) la determinación de un factor genotípico y otro factor fenotípico en la causación de la discalculia; (2) la dificultad matemática no es únicamente una dificultad de números sino de numerosidad; (3) para la realización de un tratamiento adecuado de la discalculia es conveniente la previa realización de un diagnóstico basado en el mayor número de síntomas posibles.
To study a learning disorder, we must discuss the direct experience of those who are affected. However, this rigorous task must take into account analytical and experimental analysis from the empirical sciences. Precisely this point of confluence between empirical and experiential analysis can help to establish the basis of dyscalculia, which is one of the main learning disorders in the first years of life. This study focused on literature describing the neurological basis of the disorder and its symptomatology, to determine scientific evidence that justifies how the disorder is addressed in the classroom. The following conclusions were drawn: genotypic and phenotypic factors are identified as causes of dyscalculia; mathematical difficulty is a numerosity problem as well as a numerical problem; and a diagnosis based on the greatest number of possible symptoms is recommended to treat the disorder properly.
L’estudi d’una afecció de l’aprenentatge comporta dialogar amb la vivència directa de les persones afectades. Però aquesta empresa de rigor no pot desatendre l’anàlisi experimental provinent de les ciències empíriques. Precisament aquest punt de confluència entre l’anàlisi empírica i en l’anàlisi vivencial serveix com a punt de partida per atendre la discalcúlia com una de les afeccions més importants de l’aprenentatge durant els primers anys de vida. Amb l’elaboració d’una investigació centrada en la literatura existent sobre les bases neurològiques i simptomatològiques, es pretén donar a conèixer quines són les evidències científiques que justifiquen la diversitat de vies de tractament a l’aula. Així s’arriben a les següents conclusions: (1) la determinació d’un factor genotípic i un altre factor fenotípic en la causació de la discalcúlia; (2) la dificultat matemàtica no és únicament una dificultat de números sinó de numerositat; (3) per a la realització d’un tractament adequat de la discalcúlia és convenient la prèvia realització d’un diagnòstic basat en el major número de símptomes possibles.