نبذة مختصرة : L'educador/a social en el seu exercici professional pot arribar a esdevenir un tutor/a de resiliència. L'article intenta aportar algunes respostes a les preguntes que sovint es plantegen respecte els tutors de resiliència en l'àmbit social. Es poden identificar elements imprescindibles per a esdevenir un tutor/a de resiliència? Quins són? Sabem que en diverses pràctiques educatives, l'edu¬cador/a esdevé aquest tutor/a, en contextos plurals i entorns diversos. Per això presentem algunes propostes resilients que fan els professionals de l'educació social. Entenem la relació educativa des de la creença de la possibilitat de canvi i l'exigència i responsabilització de l'acció de l'educand, per poder entendre com és i des d'on treballa un tutor/a de resiliència. Finalment, veurem com els tutors resilients també han de facilitar i treballar des de diferents contextos resilients. ______________________________________________ L'éducateur/trice social(e) dans son exercice professionnel peut arriver à devenir un(e) tuteur/trice de résilience. L'article tente d'apporter des réponses aux questions qui sont souvent posées en ce qui concerne les tuteurs/trices de résilience dans le domaine social. Peut-on identifier des éléments indispensables pour devenir un(e) tuteur/trice de résilience ? Quels sont-ils ? Nous savons que, dans diverses pratiques éducatives, l'éducateur/trice devient ce tuteur/trice, dans des contextes pluriels et des environnements divers. C'est la raison pour laquelle nous présentons quelques propositions résilientes que font les professionnels de l'éducation sociale. Nous comprenons la relation éducative depuis la croyance de la possibilité de changement et l'exigence ainsi que la responsabilisation de l'action du sujet, pour pouvoir comprendre la nature et la manière de travailler d'un(e) tuteur/trice de résilience. Enfin, nous voyons comment les tuteurs/trices de résilience doivent aussi faciliter et travailler dans différents contextes résilients.
In their professional practice, social educators may become teachers of resilience. The aim of this paper is to provide some answers to questions that often arise about teachers of resilience in the social field. Can we identify elements that are essential to becoming a teacher of resilience? What are they? We know that in some social practices, the educator becomes a teacher of resilience in a range of contexts and environments. Consequently, we present some proposals on resilience used by social education professionals. Our understanding of the educational relationship is based on a belief in the possibility of change and in students taking responsibility for their actions and meeting requirements. This enables us to comprehend what a teacher of resilience is and how they work. Finally, we consider how teachers of resilience must also provide and work in different contexts of resilience.
El educador/a social en su ejercicio profesional puede llegar a ser un tutor/a de resiliencia. El artículo intenta aportar algunas respuestas a las preguntas que a menudo se plantean respecto a los tutores de resiliencia en el ámbito social. ¿Se pueden identificar elementos imprescindibles para llegar a ser un tutor/a de resiliencia? ¿Cuáles son? Sabemos que en diversas prácticas educativas, el educador/a llega a ser ese tutor/a, en contextos plurales y entornos diversos. Por ello presentamos algunas propuestas resilientes que hacen los profesionales de la educación social. Entendemos la relación educativa desde la creencia de la posibilidad de cambio y la exigencia y responsabilización de la acción del educando, para poder entender cómo es y desde dónde trabaja un tutor/a de resiliencia. Finalmente, veremos cómo los tutores resilientes también deben facilitar y trabajar desde diferentes contextos resilientes.
Processing Request
No Comments.