Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading  Processing Request

Classificació paleoecològica de les formes dels rudistes -una eina per a l'anàlisi paleoambiental

Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading   Processing Request
  • معلومة اضافية
    • الموضوع:
      1993
    • Collection:
      Universitat Autònoma de Barcelona: Dipòsit Digital de Documents de la UAB
    • نبذة مختصرة :
      Els rudistes com a suspensívors epibentònics sèssils sols podien adaptar-se a les pressions ambientals per mitjà del creixement de la closca. Per això, les closques dels rudistes mostren una sèrie de formes, les característiques bàsiques de les quals estan en estreta relació amb el caràcter de l'hàbitat que ocupaven. Skelton & Gili (en premsa) classifiquen les closques dels rudistes en tres morfotipus ecològics generals, basats en els paradigmes definits per Skelton (1979a). En aquest treball exposem els trets principals d'aquesta classificació, fent ressaltar les seves implicacions paleoecològiques. Elevadors (elevators): tot el marge de creixement de la valva fixa estava involucrat en el creixement cap amunt. L'índex d'elevació, E, que comprèn la mitjana entre la màxima (α) i la mínima (β) inclinació de la paret externa del marge de creixement de la valva fixa, s'aproximava a 90°. E podia variar, pero el límit inferior per al creixement normal és per definició E=45°. Aconseguien l'estabilització per la implantació passiva de la valva fixa en el sediment, eventualment reforçada per la fixació lateral en els veïns. Ocupaven substrats tous, generalment fangosos, amb acumulació neta positiva. Els rudistes elevadors estaven, doncs, restringits a ambients d'energia baixa a moderada, rarament subjectes a torrents tractius. Adherents (clingers): una part del marge de creixement de la valva fixa creixia directament sobre el substrat, cimentant-se, si era dur, (adherents fixos) o adaptant-se a la seva superfície (adherents friccionals). Com que (β tendia aixi a 0°, E havia de ser per definició < 45°. L'estabilitat era assolida pel contacte directe de la base de la closca amb el substrat. Els rudistes adherents extremaven l'àrea de la superfície de contacte basal (A) aproximant-la a l'àrea del polígon convex dibuixat pel perímetre basal de la closca sobre la superfície del substrat (A', o àrea virtual de suport). Així A/A' tendia a aproximar-se a 1, i per definició havia de ser > 0.75. Ocupaven substrats des de ...
    • File Description:
      application/pdf
    • ISSN:
      20133987
    • Relation:
      Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural; Vol. 61 (1993), p. 97-116; https://ddd.uab.cat/record/18798; urn:oai:ddd.uab.cat:18798; urn:articleid:20133987v61p97; urn:oai:raco.cat:article/233316
    • الدخول الالكتروني :
      https://ddd.uab.cat/record/18798
    • Rights:
      open access ; Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. ; https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
    • الرقم المعرف:
      edsbas.599D53A8