Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading  Processing Request

Cuidados, feminismos y violencias de género. Comprender los cuidados desde la práctica profesional en intervención psicosocial contra violencias de género en Catalunya

Item request has been placed! ×
Item request cannot be made. ×
loading   Processing Request
  • معلومة اضافية
    • Thesis Advisors:
      Albertín Carbó, Pilar
    • بيانات النشر:
      Universitat Autònoma de Barcelona, 2024.
    • الموضوع:
      2024
    • نبذة مختصرة :
      L' objectiu d' aquesta tesi és comprendre els significats, les pràctiques i les perspectives sobre les cures que construeixen professionals de la intervenció psicosocial contra violències de gènere a Catalunya (Espanya). La finalitat: contribuir a l' elaboració de marcs de cures institucionals i pràctiques d' intervenció acurades amb l' exercici professional i amb l' atenció envers les persones usuàries. En els serveis d' intervenció psicosocial contra les violències de gènere i en la producció científica, la cura de les professionals ocupa un espai minoritari i les escasses al·lusions al tema giren al voltant de la síndrome de burnout. En aquesta investigació qualitativa em distancio d'aquesta denominació, perquè considero que la seva construcció biomèdica redueix el malestar dels equips professionals a un quadre de simptomatologia clínica, sense atendre les seves dimensions sistèmiques. Abordo les cures com un fenomen que articula aspectes individuals, relacionals, socials, polítics i contextuals, fonamentant-me en els desenvolupaments feministes al voltant de la interdependència, el sosteniment de la vida, la interseccionalitat i decolonialitat, i el dret a la cura. En l'estudi participen professionals que treballen en diferents serveis d'atenció a les violències de gènere, contribuint així al fet que el seu treball sigui sostenible i de qualitat. Amb elles realitzo cinc grups de discussió, i una anàlisi temàtica. Els resultats i la discussió estan continguts en quatre capítols, un per cada objectiu específic de la recerca. En el primer capítol, titulat 'Què són les cures?: significats, dimensions i debats', analitzo com les cures es construeixen en base a la 'perspectiva del benestar com a satisfacció de necessitats', que comprèn les cures com un procés individual, i 'el benestar com a vida digna', que considera les condicions macrosocials d'igualtat/desigualtat que afecten la cura de les persones. A més proposo el concepte 'moviment pendular de la cura entre la llibertat i la responsabilitat' per donar compte de com la possibilitat de triar o estar obligades a cuidar es distribueix diferencialment en funció del nostre gènere, raça i classe social. En el segon capítol, titulat 'Subjectxs, espais i temps en les pràctiques de cures', caracteritzo les pràctiques d'(auto)cures, de cures col.lectives i de cures en la relació d'intervenció entre la persona professional i la persona usuària. Destaco la idea que les (auto)cures requereixen de la cura col·lectiva, perquè les pràctiques individuals per si soles no tenen sentit si no es construeix una col·lectivitat que les sostingui. En el tercer capítol, titulat 'Les cures en tensió amb la institució i els serveis', identifico que en aquests contextos predomina la 'perspectiva de la manca de cures', la qual limita la responsabilitat dels serveis en la provisió de cures institucionals i repercuteix negativament en la salut dels professionals i en l'atenció cap a les persones usuàries. Finalment, en el quart capítol, titulat 'Cures i intervenció psicosocial contra violències de gènere' analitzo que la 'perspectiva de la falta de cures' en els serveis es reforça amb les violències estructurals i institucionals que (re)produeix el funcionament de la matriu governamental. Per concloure, proposo orientacions que permetin construir marcs de cures en els serveis d'intervenció basades en els següents 'ideals de cures': 1) reconèixer la cura com un dret i no un privilegi; 2) emfatitzar la responsabilitat institucional de la cura cap a les persones professionals; 3) resguardar la continuïtat de la cadena de cures; 4) materialitzar les cures en accions concretes; i 5) atendre les dimensions afectiva, pragmàtica i corporal de les cures.
    • نبذة مختصرة :
      El objetivo de esta tesis es comprender los significados, las prácticas y las perspectivas sobre los cuidados que construyen profesionales que trabajan en la intervención psicosocial contra violencias de género en Catalunya (España). La finalidad: contribuir a la elaboración de marcos de cuidados institucionales y prácticas de intervención cuidadosas con el ejercicio profesional y con la atención hacia las personas usuarias. En los servicios de intervención psicosocial contra las violencias de género y en la producción científica, el cuidado de las profesionales ocupa un espacio minoritario y las escasas alusiones al tema giran en torno al síndrome de burnout o desgaste profesional. En esta investigación cualitativa me distancio de dicha denominación, porque considero que su construcción biomédica reduce el malestar de los equipos profesionales a un cuadro de sintomatología clínica, sin atender sus dimensiones sistémicas. Abordo los cuidados como un fenómeno que articula aspectos individuales, relacionales, sociales, políticos y contextuales, fundamentándome en los desarrollos feministas en torno a la interdependencia, el sostenimiento de la vida, la interseccionalidad, decolonialidad, y el derecho al cuidado. En el estudio participan profesionales que trabajan en diferentes servicios de atención a las violencias de género, porque considero que deben ser estas personas quienes definan las perspectivas y las prácticas de cuidado que contribuyan a que su trabajo sea sostenible y de calidad. Con ellas realizo cinco grupos de discusión, y a partir de la información emergente desarrollo un análisis temático. Los resultados y la discusión están contenidos en cuatro capítulos, uno por cada objetivo específico de la investigación. En el primer capítulo, titulado ‘¿Qué son los cuidados?: significados, dimensiones y debates’, analizo cómo los cuidados se construyen en base a la ‘perspectiva del bienestar como satisfacción de necesidades’, que comprende los cuidados como un proceso individual, y ‘el bienestar como vida digna’, que considera las condiciones macrosociales de igualdad/desigualdad que afectan el cuidado de las personas. Además, propongo el concepto ‘movimiento pendular del cuidado entre la libertad y la responsabilidad’ para dar cuenta de cómo la posibilidad de elegir o estar obligadas a cuidar se distribuye diferencialmente en función de nuestro género, raza y clase social. En el segundo capítulo, titulado ‘Sujetxs, espacios y tiempos en las prácticas de cuidados’, caracterizo las prácticas de (auto)cuidados, de cuidados colectivos y de cuidado en la relación de intervención entre la persona profesional y la persona usuaria. Destaco la idea de que los (auto)cuidados requieren del cuidado colectivo, porque las prácticas individuales por sí solas no tienen sentido si no se construye una colectividad que las sostenga. En el tercer capítulo, titulado ‘Los cuidados en tensión con la institución y los servicios’, identifico que en estos contextos predomina la ‘perspectiva de la falta de cuidados’, la cual limita la responsabilidad de los servicios en la provisión de cuidados institucionales y repercute negativamente en la salud de las profesionales y en la atención hacia las personas usuarias. Finalmente, en el cuarto capítulo, titulado ‘Cuidados e intervención psicosocial contra violencias de género’ analizo que la ‘perspectiva de la falta de cuidados’ en los servicios se refuerza con las violencias estructurales e institucionales que (re)produce el funcionamiento de la matriz gubernamental. Para concluir, propongo orientaciones que permitan construir marcos de cuidados en los servicios de intervención basadas en los siguientes ‘ideales de cuidados’: 1) reconocer el cuidado como un derecho y no un privilegio; 2) enfatizar la responsabilidad institucional del cuidado hacia las personas profesionales; 3) resguardar la continuidad de la cadena de cuidados; 4) materializar los cuidados en acciones concretas; y 5) atender las dimensiones afectiva, pragmática y corporal de los cuidados.
      This thesis endeavours to understand the meanings, practices and perspectives constructed around care by professionals working in psychosocial intervention against gender violence in Catalonia (Spain). Its overarching goal is to contribute to the creation of institutional care frameworks and intervention practices – in the field of gender violence – that take into account the needs of professional practitioners and the quality of the assistance given to beneficiaries. The care of professional workers is often overlooked both in psychosocial intervention services against gender violence and in scientific research; and the few instances in which it is mentioned tend to revolve around “burnout”. In my qualitative research I have chosen to distance myself from this definition, as its biomedical construction reduces the malaise of professional workers to a sum of clinical symptoms, thus ignoring its systemic causes. I address care as a phenomenon composed of individual, relational, social, political and contextual aspects, on the basis of feminist theories on interdependence, sustainability of life, intersectionality and right to care. The participants in this study are professionals working in different kinds of services related to gender-violence: it is arguably these individuals who should define care perspectives and practices that will contribute to their work being sustainable and high-quality. I created five discussion groups with the participants and then applied thematic analysis. The results and discussion are structured in four chapters, one for each specific goal of this study. In the first chapter, entitled ‘What is care?: meanings, dimensions and debates’ I analyse the way in which care is constructed on the basis of ‘wellbeing defined as the satisfaction of individual needs’, which sees care as an individual process, and ‘wellbeing defined as a dignified life’, which takes into account the macrosocial conditions of equality/inequality that affect the care of individuals. I also introduce the idea of ‘care’s pendular movement between freedom and responsibility’, in order to illustrate how freedom of choice and obligations related to care are distributed unequally depending on gender, race and social class. In the second chapter, entitled ‘Subjects, spaces and the use of time in care practices’ I discuss the practices of (self-)care, collective care and care within the relationship between professionals and beneficiaries. I argue that the concept of (self-)care is dependent on collective care, as individual practices alone are meaningless without a community that supports them. In the third chapter, entitled ‘Care, institutions and organisations: a tense relationship’, I argue that in these contexts the ‘lack of care’ perspective predominates, thus limiting the responsibility of organisations in the provision of institutional care and negatively affecting both the health of professional workers and the care given to beneficiaries. Finally, in the fourth chapter, entitled ‘Care and psychosocial intervention against gender-based violence’ I argue that the ‘lack of care’ perspective in service-providing organisations is reinforced by structural and institutional violence that (re)produces the way government operates. Finally, I propose a number of guidelines for the creation of care frameworks for intervention services which are based on the following ‘care ideals’: 1) acknowledging care as a right, not a privilege; 2) emphasising institutional responsibility with regards to the care of professional workers; 3) safeguarding continuity in the care chain; 4) materialising care into specific actions; and 5) taking into account the affective, pragmatic and bodily aspects of care.
      Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Sociologia
    • File Description:
      application/pdf
    • Rights:
      ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
      info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
    • الرقم المعرف:
      edstdx.10803.693214