نبذة مختصرة : En esta tesis se estudia el proceso que siguen los centros educativos para introducir el aprendizaje de la programación como actividad docente. Para ello, se utiliza el estudio de casos múltiples y se analizan seis centros, seleccionados según el nivel socioeconómico de la zona en la que se ubican y el nivel de formalidad de la educación que proporcionan. Se utilizan tres herramientas —la entrevista semiestructurada, el grupo de discusión y la observación—, aplicadas a cinco colectivos: dirección del centro, coordinación, formadores y formadoras, familias y niños y niñas. El análisis de los casos se ha realizado a partir del modelo de apropiación de la tecnología, adaptado para este trabajo. En cada caso se realiza un análisis por separado de los tres niveles que define el modelo: incorporación, adaptación y uso. Los resultados obtenidos muestran, entre otras cosas, que, para los equipos directivos, la enseñanza de la programación es tanto una vía para facilitar la inclusión social como una herramienta educativa. Para las familias, en cambio, es una ventaja que facilitará la incorporación de sus hijos e hijas al mundo laboral. En cuanto a las diferencias influenciadas por el género, los centros de formación extraescolar no logran atraer ni mantener a las niñas. Dado que actualmente parte de la formación en programación se realiza en este tipo de centros, en general las niñas reciben menos formación en este ámbito.
نبذة مختصرة : En aquesta tesi s'estudia el procés que segueixen els centres educatius per introduir l'aprenentatge de la programació com a activitat docent. Per fer-ho, s'utilitza l'estudi de casos múltiples i s'analitzen sis centres, seleccionats segons el nivell socioeconòmic de la zona on s'ubiquen i el nivell de formalitat de l'educació que proporcionen. S'utilitzen tres eines —l'entrevista semiestructurada, el grup de discussió i l'observació—, aplicades a cinc col·lectius: direcció del centre, coordinació, formadors i formadores, famílies i nens i nenes. L'anàlisi dels casos s'ha fet a partir del model d'apropiació de la tecnologia, adaptat per a aquest treball. En cada cas es fa una anàlisi per separat dels tres nivells que defineix el model: incorporació, adaptació i ús. Els resultats obtinguts mostren, entre altres coses, que, per als equips directius, l'ensenyament de la programació és tant una via per facilitar la inclusió social com una eina educativa. Per a les famílies, en canvi, és un avantatge que facilitarà la incorporació dels fills i filles al món laboral. Pel que fa a les diferències influenciades pel gènere, els centres de formació extraescolar no aconsegueixen atraure ni mantenir les nenes. Atès que actualment part de la formació en programació es fa en aquesta mena de centres, en general les nenes reben menys formació en aquest àmbit.
This thesis studies the process followed by schools to introduce programming as a learning activity. For this purpose, a multiple case study was used, analysing six schools, selected according to the socioeconomic level of the area in which they are located and the level of formality of the education they provide. Three tools (the semi-structured interview, the focus group, and observation) were used on five groups: management, school coordination, teachers, families and children. The analysis of the cases was carried out using the Technology Appropriation Model, adapted for this work. In each case, a separate analysis was made of the three levels defined by the model: incorporation, adaptation and use. The results obtained show, among other things, that for management teams, teaching programming is both a way to facilitate social inclusion and an educational tool. As for families, it is an advantage that will facilitate their children's progress into the professional world. In terms of gender differences, out-of-school training centres fail to attract and retain girls. Some programming training now takes place outside of schools, and girls generally receive less training of this type.
E-learning
Processing Request
No Comments.