نبذة مختصرة : Els objectius d’aquest estudi van ser determinar la incidència de cardiomiotoxicidad induïda per antraciclines (CIA) i el paper de la neurohormona fragment N-terminal de l’pèptid natriurètic cerebral (NT-proBNP) i una escala de puntuació de risc cardiovascular (RCV) validada (FRESCO) per predir la CIA i la mort en pacients amb limfoma difús de cèl·lules grans B (LDCGB). La utilitat dels biomarcadors cardíacs i les funcions de RCV per identificar pacients en risc d’cardiomiotoxicidad per inmunoquimioterapia que conté antraciclines, continua sent deficient en el LDCGB. En el nostre estudi vam incloure 130 pacients amb LDCGB tractats amb inmunoquimioterapia que conté antraciclines. Es van utilitzar models de regressió proporcional de Cox per avaluar l’associació entre NT-proBNP, FRESCO i el temps per CIA o temps fins a la mort, i va ser considerat el risc competitiu entre els dos resultats. La incidència acumulada d’CIA va ser de l’12,2% i de l’17,5% a 1 i 5 anys, respectivament. La mitjana de temps fins al desenvolupament de cardiomiotoxicidad va ser de 6,4 mesos, en la meitat dels casos mostrant insuficiència cardíaca i en l’altra meitat CIA silenciosa. Tant els nivells de NT-proBNP i la puntuació de l’escala de risc FRESCO es van associar de forma independent amb major risc de CIA (p = 0,001 ip = 0,03, respectivament) i NT-proBNP també es va associar amb un major risc de mort (p = 0,02). Els pacients amb NT-proBNP ≥600 pg/ml o aquells amb FRESCO ≥4.5% tenien 3,97 o 2,54 vegades més risc de presentar CIA que aquells amb valors més baixos (p = 0,001 i p = 0,048, respectivament). Conclusions: la quimioteràpia que conté doxorubicina s’associa amb major risc de cardiomiotoxicidad manifesta i silenciosa. Els nivells basals de NT-proBNP i la puntuació de l’escala de RCV FRESCO són predictors precisos d’CIA i poden identificar grups de pacients amb diferent risc, en els quals s’ha d’oferir una avaluació cardiològica personalitzada i un seguiment.
نبذة مختصرة : Los objetivos de este estudio fueron determinar la incidencia de cardiomiotoxicidad inducida por antraciclinas (CIA) y el papel de la neurohormona fragmento N-terminal del péptido natriurético cerebral (NT-proBNP) y una escala de puntuación de riesgo cardiovascular (RCV) validada (FRESCO) para predecir la CIA y la muerte en pacientes con linfoma difuso de células grandes B (LDCGB). La utilidad de los biomarcadores cardíacos y las funciones de RCV para identificar pacientes en riesgo de cardiomiotoxicidad por inmunoquimioterapia que contiene antraciclinas, continúa siendo deficiente en el LDCGB. En nuestro estudio incluimos 130 pacientes con LDCGB tratados con inmunoquimioterapia que contiene antraciclinas. Se utilizaron modelos de regresión proporcional de Cox para evaluar la asociación entre NT-proBNP, FRESCO y el tiempo para CIA o tiempo hasta la muerte, y fue considerado el riesgo competitivo entre los dos resultados. La incidencia acumulada de CIA fue del 12,2% y del 17,5% a 1 y 5 años, respectivamente. La mediana de tiempo hasta el desarrollo de cardiomiotoxicidad fue de 6,4 meses, en la mitad de los casos mostrando insuficiencia cardíaca y en la otra mitad CIA silenciosa. Tanto los niveles de NT-proBNP y la puntuación de la escala de riesgo FRESCO se asociaron de forma independiente con mayor riesgo de CIA (p = 0,001 y p = 0,03, respectivamente) y NT-proBNP también se asoció con un mayor riesgo de muerte (p = 0,02). Los pacientes con NT-proBNP ≥600 pg/ml o aquellos con FRESCO ≥4.5% tenían 3,97 ó 2,54 veces mayor riesgo de presentar CIA que aquellos con valores más bajos (p = 0,001 y p = 0,048, respectivamente). Conclusiones: la quimioterapia que contiene doxorubicina se asocia con mayor riesgo de cardiomiotoxicidad manifiesta y silenciosa. Los niveles basales de NT-proBNP y la puntuación de la escala de RCV FRESCO son predictores precisos de CIA y pueden identificar grupos de pacientes con diferente riesgo, en los que debe ofrecerse una evaluación cardiológica personalizada y un seguimiento.
The aims of this study were to determine the incidence of anthracycline-induced cardiomyotoxicity (AIC) and the role of N-terminal probrain-type natriuretic peptide (NT-pro-BNP) levels and a validated cardiovascular (CV) risk score (FRESCO) for predicting AIC and death in diffuse large B-cell lymphoma (DLBCL). The usefulness of cardiac biomarkers and CV risk functions to identify patients at risk for cardiomyotoxicity from immunochemotherapy remains poorly evaluated in DLBCL. We included 130 consecutive DLBCL patients treated with anthracycline-containing immunochemotherapy. Cox proportional regression models to assess the association between NT-proBNP, FRESCO and time to AIC or time to death were used and competitive risk between the two outcomes was considered. Cumulative incidence of AIC was 12.2% and 17.5% at 1 and 5 years, respectively. Median time to development cardiomyotoxicity was 6.4 months, with half of the cases showing heart failure and the other half silent AIC. Both NT-proBNP levels and FRESCO risk score were independently associated with higher risk of AIC (p=0.001 and p=0.03, respectively) and NT-proBNP was also associated with an increased risk of death (p=0.02). Patients with NT-proBNP ≥600 pg/ml or those with FRESCO ≥4.5% had 3.97 or 2.54 times higher risk of AIC than those with lower values (p=0.001 and p=0.048, respectively). Conclusions: Doxorubicin-containing chemotherapy is associated with increased risk of silent and overt cardiomyotoxicity. Baseline NT-proBNP levels and FRESCO CV risk score are accurate predictors of AIC and can identify groups of patients at different risk, in which personalized cardiologic evaluation and follow-up should be offered.
Processing Request
No Comments.