Disseny, pedagogia i transformació social: consciència i dissidència en el desenvolupament de dos projectes que problematitzen el disseny d’identitats

L’àmbit temàtic d’aquesta tesi es construeix entorn de la capacitat de transformació del disseny. La investigació es desenvolupa basant-se en dos supòsits que parteixen de la consideració d’aquesta capacitat de transformació com un dels trets essencials del disseny i que, per la seva naturalesa singular, es diferencia de les formes de transformació pròpies d’altres camps com el de l’art, el de l’economia o el de la tecnologia. Identificar els trets propis de la naturalesa transformativa del disseny centra, doncs, l’interès vehicular d’aquesta investigació. Per a assolir aquest interès s’exploren les relacions que s’estableixen entre el disseny i la pedagogia, dues àrees de coneixement aparentment allunyades entre elles. L’aproximació a aquestes relacions s’ha dut a terme a partir de la formulació d’un qüestionament essencial que proposa debatre l’existència d’un espai compartit entre el disseny i la pedagogia que pugui ser especialment eficaç per tal d’actuar com a motor en la creació d’accions. Aquestes accions han de treballar per a una transformació que contribueixi a generar formes de vida sostenibles per a tothom. Per a respondre el qüestionament plantejat ha estat imprescindible l’elaboració d’un marc de treball que recull alhora pensament i acció. La part de pensament d’aquest marc de treball ha estat elaborada a partir de les idees d’autors principalment provinents del camp del disseny, de la pedagogia, de la filosofia i de l’antropologia. La part d’acció ha estat duta a terme a partir de la realització de dos projectes col·laboratius.