Avaluació de la qualitat de vida dels pacients amb tumor vesical superficial sotmesos a tractament amb BCG o Mitomicina C endovesical

Introducció: La neoplàsia vesical superficial té una elevada incidència i el seu tractament moltes vegades requereix de l’ús d’instil·lacions amb BCG o Mitomicina C endovesicals com a tractament adjuvant. Aquests tractaments ocasionen efectes adversos provocant l’abandonament dels mateixos entre un 7-9% del pacients que els reben. Per tot això, és veu afectada la qualitat de vida d’aquest grup de pacients i, en l’actualitat, es disposa de poques eines per a fer-ne una valoració, en termes generals i específics. Hipòtesi i objectius: la hipòtesi és demostrar si un qüestionari de qualitat de vida amb preguntes genèriques i específiques (o de símptomes), no validat, seria útil aplicar-lo a un grup de pacients que reben tractament endovesical per reflectir l’impacte del tractament en comparació a tres qüestionaris ja validats, que mesuren qualitat de vida (SF-36) i afectació miccional (IPSS i OAB-q SF) i que són àmpliament utilitzats. Els objectius principals són demostrar que un qüestionari “ad hoc” i inicialment no validat, tradueix millor l’impacte del tractament en la qualitat de vida d’aquests pacients que els qüestionaris validats. Si els resultats fossin favorables, se’n podria proposar la seva validació. Material i mètodes: S’han administrat els quatre qüestionaris a un total de 94 pacients (78 tractats amb BCG i 16 amb MMC) de cinc hospitals diferents. S’han recollit les respostes a l’inici del tractament i a les sis setmanes. El treball de camp ha durat dos anys (2016 - 2018). L’anàlisi estadístic de les dades s’ha realitzat amb el programari SPSS. L’anàlisi univariada s’ha fet amb els estadístics de resum paramètric per les variables quantitatives i amb freqüències i percentatges per a les qualitatives. L’anàlisi bivariada, per comparar els dos moments del tractament (inicial i final), s’ha fet amb els contrastos per a dades aparellades (T de Wilcoxon). Les variables qualitatives s’han comparat amb la Xi quadrada, o la prova de McNemar per les variables aparellades. Per analitzar la correlació entre les puntuacions i els resultats dels qüestionaris s’ha utilitzat l’anàlisi de la variança (ANOVA) i el coeficient de Pearson. L’acceptació de les hipòtesis alternes s’ha fixat en un nivell d’error inferior al 5% (p<0,05). Resultats: Dels resultats dels qüestionaris validats només s’han obtingut diferències significatives (entre l’abans i el després) en algunes dimensions del SF-36 (p< 0,05), principalment en els pacients tractats amb BCG. Els resultats dels qüestionaris IPSS i OAB-q SF no han donat puntuacions diferents ni entre les sessions ni segons el tractament administrat. El qüestionari de tolerabilitat al tractament, no validat, ha mostrat puntuacions diferents i significatives en totes les seves dimensions quan s’han contrastat l’inici i el final. La comparació entre els qüestionaris validats i el no validat ha mostrat una correlació lineal i una anàlisi de la variança significativa entre la dimensió de rol social del nostre qüestionari i la dimensió de funcionament social del SF-36. La resta de contrastos no han seguit una correlació lineal, malgrat que alguns d’ells han mostrat significació estadística, causat per la limitació de la mostra en algunes respostes. Conclusions: Amb els resultats obtinguts en el qüestionari de tolerabilitat al tractament endovesical es demostra una afectació de la qualitat de vida, però per arribar a una validesa de criteri i fiabilitat seria necessària una major mostra i realitzar el contrast amb aquests i altres qüestionaris validats específics de neoplàsia vesical.