Sistemes de producció lítica en el trànsit Plistocè-Holocè. Estudi de la seqüència arqueològica de Coves de Santa Maira (Castell de Castells, Alacant) i la seua contextualització mediterrània.

A la regió mediterrània ibèrica hi ha una llarga tradició d’estudis referents als últims moments del Tardiglacial i els inicis de l’Holocè. És en este marc espai-temporal en què s’inscriu el nostre treball, en un episodi que percebem com complex per la regionalització dels conjunts industrials. La complexitat d’aquests moments es fa palesa a través de les diferents propostes crono-culturals que hui es troben a la literatura arqueològica, existint un gran nombre de noms per a denominar les diferents entitats arqueològiques regionals identificades (Epipaleolític, Epimagdalenià, Magdalenià superior final...). El trànsit Plistocè-Holocè està caracteritzat per ràpids canvis ecològics lligats a l’escalfament dels inicis de l’interglacial. L’augment de la temperatura i humitat caracteritza els nous paràmetres climàtics que tindran efectes sobre la vegetació, les faunes i fins i tot el perímetre de les terres emergides. Front a un episodi molt dinàmic, des d’un punt de vista paleo-ambiental, la lectura tecnològica es presenta bastant estable. Aquesta visió, aparentment continuista, és el que analitzem amb els nous protocols, atenent a les variacions diacròniques i també a les sincròniques, en una segona fase. Els grups humans i les seues tradicions tecno-econòmiques que es situen entre finals del Paleolític superior i els inicis del Mesolític, presenten forts lligams amb el Magdalenià anterior, però ha resultat complicat establir un quadre cronocultural general que reflectisca les tendències i les variacions del moment. La visió tecno-econòmica de les indústries lítiques contribueix a la identificació dels trets culturals per tal d’emmarcar els diferents episodis. L’objecte d’estudi del treball seran per tant els processos de producció lítica del jaciment de Coves de Santa Maira. Són poques les seqüències conegudes, en particular a les comarques centrals valencianes i en general al País Valencià, que abasten estos moments i moltes menys les que mostren una continuïtat dels dipòsits i un bon estat de conservació dels materials. És per això que el jaciment de Coves de Santa Maira es revela clau en l’estudi d’estos moments. L’estudi que portem endavant ens aproxima a la manera en que es fabricaven les ferramentes lítiques, atenent també a aspectes relacionats amb l’abastiment de matèries primeres. El concepte de cadena operativa resulta clau en els estudis tecnològics, així com en els econòmics i traceològics, ja que suposarà l’eix vertebrador de la reconstrucció del procés físic i mental que s’ha seguit per tal d’obtenir un determinat útil. És a dir, partint d’esta ferramenta metodològica, s’apliquen les diferents anàlisi dels materials, per tal de conèixer les etapes que esdevenen des de la recollida de la matèria primera fins l’abandó de l’útil. Així, este treball contribueix a la definició de les tradicions dels grups del trànsit Plistocè-Holocè a la façana mediterrània peninsular, a través de l’estudi concret del jaciment de Coves de Santa Maira, situat a les comarques centrals valencianes. La perspectiva emprada amb esta finalitat serà la tecno-econòmica, que ens aporta dades sobre els sistemes de producció lítica, definit-se els patrons d’abastiment de la matèria primera, els processos d’explotació i gestió i la configuració final de l’utillatge retocat. L’atenció als sistemes de producció lítica, ha permès definir un model que contempla un procés de transició de llarga duració, en el qual els canviaments no són bruscos, si no que van observant-se certs matisos que dibuixen una tendència cap al canvi, que arribarà de manera clara amb l’inici del Mesolític.