The Affective Turn and Sacred Femininity in African American Women's Literature

Després del llarg viatge a través de l’Atlàntic a bord dels vaixells esclavistes, els africans van veure’s obligats a enfrontar-se a la seua completa alienació física, social i també espiritual en les terres de l’anomenat ‘Nou Món’. La seua anterior concepció de l’univers com a un lloc on poden exisitir-hi un ventall il·limitat de déus es va veure estroncat per la imposició social d’un univers on l’esclau va perdre tant el seu sentit d’espai com de temps. Així doncs, la evolució històrica del poble afroamericà s’esmerça en conrear una concepció sagrada del seu entorn des del mateix moment en que arriben a terres americanes. Aquesta obligada gestació espiritual els commina a acollir i, alhora, refundar la mateixa religió d’aquells que els havien condemnat a una situació d’esclavitud opressora. Degut a que la racista societat nord-americana va rebutjar des d’un inici qualsevol conat de reconeixement de la condició humana dels esclaus africans i, per tant, els hi negava el dret a participar en els rituals religiosos de les comunitats, els esclaus van prendre consciència del potencial sociopolític que bategava darrere de la transcendència espiritual. Malgrat la permanència de diversos trets religiosos d’arrels africanes que els esclaus van mantenir durant l’anomenat ‘Middle Passage’, aquests van esdevindre insuficients a l’hora de brandar una doctrina religiosa plena que puguera satisfer i definir les necessitats espirituals dels afroamericans al ‘Nou Món’. La regeneració espiritual, doncs, comença a gestar-se just en el moment en què, ja al segle XVIII, els esclaus reben l’influx de les doctrines cristianes. Íntimament lligats a la perícia lectora i la capacitat d’escriptura com a trets de concepció ontològica, els textos sagrats, i en especial la Bíblia, formen part de la idiosincràsia que el poble afroamericà es forja per tal d’autodefinir-se dins d’una nació que tan prompte els acull com els menysprea. D’aquesta manera, des de les conegudes com ‘narracions d’esclaus’- que funden, tant a nivell nacional com internacional, la literatura afroamericana- fins a l’obra contemporània de, per exemple, Toni Morrison, reconeguda amb el premi Nobel de literatura l’any 1993, la religió i la espiritualitat formen part indisoluble de la tradició literària que els negres nord-americans aporten a la història de la literatura nacional. És per aquest motiu pel qual els estudis bíblics i les vessants crítiques que han sorgit d’ells han esdevingut un instrument interessant dintre de la critica literària en el camp dels estudis nord-americans per tal d’analitzar l’epistemologia que els afroamericans han desenvolupat des dels temps de l’esclavitud fins al present. A través del reajustament d’un visió religiosa genuina la comunitat afroamericana ha rebutjat històricament el triomfalisme nord-americà alhora que ha intentat imitar-lo per tal de fer-se un lloc i encabir-se dins de la realitat socials dels Estats Units. El cas de les dones afroamericanes és extrardinàriament paradigmàtic per tal de presentar una doble discriminació, en tant que dones i negres. La revisió de la Bíblia i la rendició d’una transcendència espiritual pròpia ha estat utilitzat al llarg de la història com un tret que ha legitimat al poble afroamericà per poder erigir una crítica sociopolítica amb una forta càrrega nacionalista. Des de Frederick Douglass, passant per Booker T. Washington, W.E.B. Du Bois, James Baldwin, Malcom X fins a Martin Luther King, probablement la icona internacional per excel·lència, la comunitat afroamericana ha sabut vestir el discurs polític amb un flaire religiós que ha quallat en la consciència negra dels Estats Units. Les dones afroamericanes han sabut agafar el relleu de les arengues socials i culturals dels seus compatriotes masculins alhora que han feminitzat el discurs afegint-hi una concepció estètica genuina dintre de la mateixa comunitat afroamericana. Lluny de surar per la superfície de la protesta i la denúncia, les escriptores afroamericanes han sabut capbussar-se intel·lectualment i s’han escarrassat per eixir de l’encasellament de la doble discriminació tot just creant una epistemologia cultural pròpia. Cercant, per tant, no només l’encabiment en la república sinó la creació i reivindicació d’una estètica afroamericana femenina i feminista. Així, tant el concepte d’allò considerat ‘sagrat’ com el d’’espiritualitat’ han estat transformats per les dones negres no sols com un mètode crític que referma la seua subjectivitat sinó com una forma de creació estètica i cultural distintiva que intenta imaginar la seua pròpia realitat i, alhora, buidar els conceptes religiosos del significat dogmàtic que els defineix. A través de la creació d’una estètica espiritual femenina basada en trets fonamentalment ètnics, les dones negres han desviat el camí religiós que Amb aquest tret de partida, la següent investigació se centra en tres novel·les de tres escriptores afroamericanes que cronològicament abarquen els segles XIX, XX i XXI. D’aquesta mena exemplificarem la transformació estètica i epistemològica que les dones negres emprenen a través d’una revisió i deconstrucció dels conceptes ‘sagrat’ i ‘espiritual’ que, seguint les pejades derridianes, no sols intenten revertir conceptes bíblics que s’ajusten a la seua realitat sinó que donen compte del camí que les dones afroamericanes han bastit a la percaça d’una cosmovisió cultural que copse l’etnicitat i el feminisme. Si fins ara l’excepcionalitat religiosa afroamericana ha estat emfatitzada com a un mètode de protesta i denúncia sociopolítica, pretenem accentuar el fet que no és menys cert que les dones negres han fet servir la seua pròpia versió religiosa per tal de crear una estética literària capaç d'exemplificar les seues qualitats artístiques i que, si bé de vegades de forma indirecta, ha enriquit el debat feminista que estudis com els postestructuralistes van posar de relleu. A més a més, tenint en compte la proliferació de la teoría de l’afecte tal i com va nàixer als anys 1960 de la mà de Silvan Tomkins, aquest treball pretén demostrar com l’espiritualitat que aquestes escriptores afroamericanes conreen es cobeja juntament amb una visió femenina i feminista de la teroia de l’afecte tal i com propugnen teòriques actuas com Barbara Tomlinson, Sarah Ahmed, Melissa Gregg o Megan Watkins. L’estudi de The Bondwoman’s Narrative (1857) de Hannah Crafts, Moses, Man of the Mountain (1939) de Zora Neale Hurston i A Mercy (2008) de Toni Morrison servirà per demostrar la revisió feminista però també estètica que les dones negres fan de la Biblia a l’apropiar-se, redefinir i reconstruir allò que es considera sagrat i espiritual dins de la seua realitat sociocultural. El recorregut per els tres segles que configuren la creació d’una entitat epistemològica pròpia per a les dones negres, ens servirà per estudiar com les escriptores afroamericanes han emmanegat diverses corrents literàries i estètiques per tal de representar un versió espiritual i estètica genuina i adient a l’especificitat de cada moment juntament a un redefinició de la teoría de l’afecte que afavoreix la redefeinció de l’epistemologia afroamericana femenina. Així, comprovarem com el discurs religiós no sols s’emprea al llarg dels segles com a eina de protesta sinó també com a element cultural que posiciona la literatura escrita per dones afroamericanes en l’esfera intel·lectual dels debats que la crítica literària feminista, amb una redefinició de l’afecte acumulat en les seus pàgines, ha perllongat al llarg de la recent història de la literatura. L’estudi de les novel·les The Bondwoman’s Narrative (1857) de Hannah Crafts, Moses, Man of the Mountain (1939) de Zora Neale Hurston i A Mercy (2008) de Toni Morrison tenint en compte els conceptes d’allò definit com ‘espiritual’ i ‘sagrat’ s’escometrà a través de les teories feministes postestructuralistes de Julia Kristeva, Judith Butler, Catherine Clément, Judylyn S. Ryan o, fins i tot, Levinas i Derrida, que redefineixen conceptes religiosos quan s’apliquen a la realitat femenina. Al mateix temps, i per tal de conjugar ètica i estètica a través de l’escriptura d’aquestes dones negres, la lectura del feminisme postestructuralista posarà els textos en diàleg amb la reconstrucció de l’espistemologia religiosa femenina aplicada a les dones afroamericanes que proposen crítics i estudiosos com ara Raboteau, Wilson, Eliade, King, Felder, Trible o Grant. Al mateix temps, i amb Tomlinson al capdavant, la teoría de l’afecte que totes tres novel·les traspúen les uneix en una empresa nacional per tal de redefinir una entitat femenina sagrada i afectiva totalment apta per redibuixar el paper de la dona negra als Estats Units. D’aquesta manera, mitjançant l’entramat intertextual que revisita les novel·les proposades exemplificant la poètica de la influència, com escriu Harold Bloom, s’exposarà la rendició feminista, afectiva i deconstrucció religiosa que les escriptores afroamericanes s’han esforçat en crear al llarg dels darrers tres segles. El treball es divideix en quatre parts bàsiques. En la primera secció s’explica com les tres escriptores afroamericanes proposades beuen de la Bíblia i la seua visió de l’espiritualitat per tal de reconstruir la seua peistemolgia. Al mateix temps, també s’explica com aquesta evolució sagrada es fa mitjançant un afecte i unió que s’entén a través del revifament que la teoría de l’afecte propugnat per Tomlinson, Ahmed etc… proposa. El següent capitol se centra en l’explicació de l’espiritualitat puritana que l’esclava fugitiva Hannah Crafts desenvolupa en la seua novel·la The Bondwoman’s Narrative, escrita el 1857. Crafts crea un tipus d’espiritualitat que s’enmiralla en el famós mite de la City upon a Hill puritana amb un afecte que sols s’empra per tal d’unir a les dues dones que centren l’acció de la novel·la. L’espiritualitat afectiva serveix en aquest cas per redefeinir l’estatus de la dona negra dins de la Nordamèrica del segle XIX. El tercer capítol se centra en la redefinició espiritual i afectiva que l’escriptora Zora Neale Hurston fa a Moses, Man of the Mountain, publicada en 1939. En aquest cas, Hurston es desvia de l’espiritualita redentora de Crafts i utilitza l’afecte i la redefinició de la historia bíblica de Moisés per tal d’accentuar com la religió no ha tractat bé la configuració de la dona afroamericana. L’afect prima per sobre de l’espiritualitat i, així, Hurston presenta una visió de ‘declension’ al segle XX. El quart i darrer capítol se centra en una novel·la del segle XXI, que serveix per veure l’evolució de l’espiritualitat afectiva desenvolupada per les escriptores afroamericanes. En aquest cas, Toni Morrison en A Mercy, publicada l’any 2008, presenta un escenari apocalítpitc que pretén demostrar com ni la religió ni l’afecte que ha unit, o ha intentat fer-ho, a les dones negres ha resultat adient per a la total inclusió i valoració als Estats Units. Fent-se servir d’una història que té lloc a l’Amèrica pre-Atlàntica, Morrison reflexiona sobre el nefast paper de la religió i de com, en un escenari de caos, els afects i les preocupacions compartides no es duen a terme de manera satisfactòria. En conclusió, i seguint la tradició de la jeremiada americana present a les pàgines de les novel·les analitzades, la retòrica inical de promesa que trobem en la narrativa de Crafts, esdevé un premonició d’alerta on s’accentuen els errors comesos en Moses, Man of the Mountain. Ja al segle XXI, Toni Morrison recull l’aposta feta per les seus dues antecesores i presenta un escenari on l’espiritualitat esdevé una trampa més que no pas una eina d’emancipació i autodefinició al temps que també esfilagarsa l’afecte femení i feminista conreat per les dones que poblen les pàgines de A Mercy ja que, segons la nostra anàlisi, l’idisioncràsia afroamericana femenina ha estat valorada sota uns paràmetres que necessiten una revisió continua. Eixe és de fet, el missatge final que s’extrau en la present tesi doctoral després de seguir una anàlisi promeroritzada de les tres novel·les representatives dels tres segles a través del prisma espiritual i del marc teòric de la teoría de l’afecte feminista.