La història de les ciències en l'ensenyament de la física i la química

TESI DOCTORAL : “LA HISTÒRIA DE LES CIÈNCIES EN L’ENSENYAMENT DE LA FÍSICA I LA QUÍMICA” RESUM El problema que s’ha investigat en aquest treball consisteix en l’anàlisi del paper que juga actualment la Història de la Ciència en l’ensenyament de la Física i la Química i de la seua influència en la imatge de la ciència i en les actituds dels alumnes. S’hi han investigat dues hipòtesis principals. La primera consisteix en la constatació de l’escàs paper atribuït habitualment a la Història de la Ciència, tant en els llibres de text, com per part del professorat i en la seua influència en la imatge deformada de la ciència que aplega als alumnes, així com les seues actituds d’escassa apreciació per la ciència i el seu aprenentatge. La fonamentació de la hipòtesi s’ha dut a terme a partir de la crítica del model habitual d’aprenentatge de les ciències per transmissió verbal de coneixements ja elaborats, en l’escassa formació del professorat en aspectes històrics i en els nombrosos treballs didàctics que palesen les repercussions en els alumnes, tant pel que fa a la persistència dels preconceptes com per la descontextualització dels coneixements científics impartits i la disminució de l’interès dels alumnes envers la ciència i el seu aprenentatge. La verificació de la hipòtesi ha consistit en el disseny de qüestionaris d’anàlisi de llibres de text, qüestionaris per a constatar la visió del professorat i qüestionaris per a detectar la imatge de la ciència i les actituds dels alumnes. Els resultats obtinguts amb els diferents qüestionaris confirmen abastament la nostra primera hipòtesi. Així, doncs, la nostra segona hipòtesi ha consistit en elaborar una proposta alternativa a l’ensenyament habitual que contemple la incorporació d’aspectes d’Història de la Ciència a l’ensenyament de la Física i la Química. Aquesta hipòtesi l’hem fonamentada, d’una banda, en un nou model d’ensenyament aprenentatge de les ciències d’orientació constructivista, destinat a produir un canvi conceptual, metodològic i actitudinal en els alumnes, recollint de la Història els diversos paral·lelismes en l’evolució conceptual, les dificultats dels alumnes i les repercussions socials dels avanços científics. També es fonamenta en una visió contextualitzada i pluridisciplinar de la Història de la Ciència i considera els diversos avantatges pedagògics que pot aportar aquesta disciplina: la selecció de continguts fonamentals, de problemes rellevants de gran repercussió social, l’aparició de crisis de paradigma i controvèrsies científiques, la imatge més correcta de la ciència, les aportacions a la ciència fetes al nostre país, etc. L’aplicació pràctica de la nostra proposta implica el disseny d’activitats de contingut històric per a la classe activa. Així, la verificació d’aquesta segona hipòtesi l’hem duta a cap per mitjà del disseny i utilització a l’aula de diversos materials curriculars d’orientació històrica (activitats soltes i temes complets amb un fil conductor històric). Hem contrastat la imatge de la ciència i les actituds dels alumnes experimentals amb llurs respostes als mateixos qüestionaris proposats als alumnes de la primera part que han servit de control. Hem presentat als professors la nostra proposta de forma reflexiva i els hem demanat la seua valoració crítica. Els diferents resultats obtinguts en la investigació de la nostra segona hipòtesi confirmen plenament el paper positiu de l’orientació històrica per a millorar la imatge de la ciència i les actituds dels alumnes envers el seu aprenentatge, en el marc d’un model d’ensenyament aprenentatge d’orientació constructivista, i revelen la valoració positiva que en fa el professorat que ha pogut reflexionar sobre aquesta proposta. Les diferents conclusions detallades confirmen, doncs, el conjunt de les hipòtesis investigades i ens permeten obrir diverses perspectives per aprofundir en la investigació del paper que pot tenir la Història de la Ciència en la formació científica: aplicant-la a d’altres nivells i matèries, dissenyant cursos per a professors, etc. Manel Josep Traver i Ribes. Octubre 1996.