نبذة مختصرة : Aquesta tesi doctoral té com a finalitat l’estudi de les pràctiques avaluatives de docents d’educació infantil, primària, secundària obligatòria i secundària postobligatòria que implementen un programa didàctic inclusiu basat en l’aprenentatge cooperatiu. El marc teòric de referència parteix de la funció socialitzadora de l’educació escolar i s’assumeix des de la concepció constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta assumpció situa el marc conceptual en l’ensenyament adaptatiu com a estratègia de resposta educativa a la diversitat, concretament a través de l’estructuració cooperativa de l’activitat a l’aula i de l’avaluació inclusiva com a necessitat per desenvolupar un ensenyament adaptatiu. Finalment, s’aborden els processos de regulació des del punt de vista de les ajudes que es poden oferir vinculades o no als processos d’avaluació. L’estratègia metodològica seguida és de caràcter mixt. En una primera aproximació s’utilitza un estudi quantitatiu de caràcter extensiu d’una mostra de 6209 instruments. En una segona aproximació, es realitza un estudi qualitatiu de caràcter intensiu amb un enfocament metodològic d’estudi de casos. Els resultats i la discussió permeten identificar implicacions per a la millora de les pràctiques d’avaluació en contextos d’aprenentatge cooperatiu i en la presa de decisions sobre quins elements avaluar i al servei de quina funció es posen els resultats.
No Comments.