نبذة مختصرة : Aquest article obre un camí més de tots els possibles a l’hora de contemplarl’obra d’Andrei Tarkovski: un que pren com a punt de partida una relació difícil amb el llenguatge, objecte alhora de la desconfiança i de la fascinació del cineasta rus. Personatges muts i tartamuts, converses al voltant de la traducció o la parla, l’ús de la veu superposada o la mateixa estructura de les seves obres, ens serviran per observar la seva filmografia des d’aquest dubte essencial que afecta forma i contingut i que en definitiva esdevé un dubte sobre la natura mateixa de la creació. Paraules clau: Andrei Tarkovski, llenguatge, veu, poesia, distopia
This paper considers another among all the possible paths when contemplating Andrei Tarkovsky’s oeuvre: one that takes as a starting point a difficult relationshipwith language, both an object of distrust and fascination for the Russian filmmaker. Muteand stuttering characters, conversations around translation and speech, the use of voiceover and the structure of his works help us observe his filmography from the perspectiveof this essential concern, which affects content and form and ultimately represents ameditation on the very nature of creation. Keywords: ndrei Tarkovsky, language, voice, poetry, dystopia
No Comments.