Identitat acadèmica: una franquícia en construcció

L’impacte que exerceixen les universitats sobre el desenvolupament de la societat esdevé rellevant davant les expectatives de justícia i de bé comú que mostren els ciutadans. La manera com es vinculen aquestes institucions amb una reflexió que afavoreix la creació de models nous és una paradoxa, ja que, des de la segona meitat del segle XX, s’ha anat consolidant un capitalisme acadèmic per part d’una indústria universitària, l’abast del qual posa en tensió un debat inacabat. Aquest article pretén presentar com es construeixen les identitats fragmentades i en conflicte a partir d’entrevistes amb acadèmics que expliquen la seva evolució i que refermen la seva posició apropiant-se d’aquest model, però interpretant el significat d’un acadèmic universitari. Quatre repertoris articulen una identitat interpel·lada per racionalitats que els modelen i que els organitzen en una performativitat que els allunya i que els acaba desarrelant i convertint en reproductors passius de models basats en indicadors de gestió. A partir d’aquí esdevé urgent incorporar al debat acadèmic la manera com aquesta nova forma de fer universitat promou una xarxa social on el rendiment i l’autogestió impregnen els futurs professionals, tot enfortint models individualistes de la societat que amenacen el benestar dels seus membres.
The role higher education plays in the development of society has become particularly relevant with regard to citizens’ expectations of justice and the common good. However, the way in which these institutions promote the creation of new models is paradoxical given the consolidation of an academic capitalism model in the higher education industry since the second half of the twentieth century, whose impact remains an open debate. Based on interviews with academics, this article examines how fragmented and conflicting identities are being constructed. Their accounts reveal how they emerge and re-signify their position by appropriating this model, but interpreting what it means to be an academic. Four repertoires articulate an identity based on rationalities that shape and organize them into a performativity that alienates and eventually uproots them, thus transforming the academics into passive reproducers of management-based models. It is imperative that the academic debate address how this new way of doing higher education promotes a social fabric where notions of performance and self-management permeate the mindset of future professionals, thus strengthening individualistic models of society that threaten the well-being of its members.
El impacto que ejercen las universidades en el desarrollo de la sociedad cobra relevancia ante las expectativas de justicia y bien común a las que anhelan los ciudadanos. El modo en que estas instituciones se vinculan con una reflexión que favorezca la creación de nuevos modelos resulta una paradoja cuando, desde la segunda mitad del siglo XX, se ha ido consolidando un capitalismo académico de la mano de una industria universitaria cuyo alcance pone en tensión un inacabado debate. Este artículo busca presentar el modo como se van construyendo identidades fragmentadas y en conflicto a partir de entrevistas realizadas a académicos. Ellos dan cuenta de la manera en que se apropian de este modelo para emerger y resignificar su posición frente a lo que ellos interpretan que significa ser un académico universitario. Cuatro repertorios articulan una identidad interpelada por racionalidades que los moldean y los organizan en una performatividad que los enajena y los termina desarraigando y convirtiendo en reproductores pasivos de modelos basados en indicadores de gestión. Urge incorporar al debate académico el modo como esta nueva forma de hacer universidad promueve un tejido social donde el rendimiento y la autogestión impregnan a los futuros profesionales, lo que fortalece modelos individualistas de sociedad que atentan contra el bienestar de sus miembros.