Carta inèdita de José Nicolás de Azara a Giambattista Bodoni el 1797: formes d’amistat neoclàssica en el comiat d’un mecenes il·lustrat

Aquest treball presenta un breu estat de la qüestió sobre les cartes editades del diplomàtic espanyol José Nicolás de Azara i, en especial, descobreix una nova missiva autògrafa que augmenta l’epistolari més important de l’ambaixador i bibliòfil neoclàssic: la correspondència privada i intel·lectual que va mantenir durant gairebé trenta anys amb el cèlebre tipògraf Giambattista Bodoni. La publicació d’aquesta carta, fins ara desconeguda, s’acompanya d’una anàlisi que justifica el seu valor filològic, sociohistòric, com a testimoni del desenvolupament d’una estoica amistat i com a prova de la naturalesa filosoficocultural del polític aragonès.
This paper presents a brief overview of the published letters of the Spanish diplomat José Nicolás de Azara, and uncovers a handwritten missive, which adds to the most important epistolary exchange of the aforementioned ambassador and neoclassical bibliophile: the private and intellectual correspondence he maintained for almost 30 years with the renowned typographer Giambattista Bodoni. The publication of the letter in question, which had remained undiscovered until recently, is accompanied by an analysis that outlines its philological and socio-historical value, how it evidences the development of a strong bond of friendship and also serves as a reflection of the culturo-philosophical nature of the Aragonese politician.
Este trabajo presenta un breve estado de la cuestión sobre las cartas editadas del diplomático español José Nicolás de Azara y, en especial, saca a la luz una nueva misiva autógrafa que viene a engrosar el epistolario más importante del embajador y bibliófilo neoclásico: la correspondencia privada e intelectual que mantuvo durante casi treinta años con el célebre tipógrafo Giambattista Bodoni. La publicación de esta carta, hasta ahora desconocida, se acompaña de un análisis que justifica su valor filológico, socio-histórico y como testimonio del desarrollo de una estoica amistad, así como prueba de la naturaleza filosófico-cultural del político aragonés.