Notes sobre la sobreproducció d'art, la postfotografia i allò digital

En aquest assaig es fa una anàlisi del decàleg de la postfotografia. Es discuteixen quatre dels seus aspectes: l'autoria, la prescripció del sentit, el reciclatge com a estratègia postcreativa, allò lúdic i la trinxera. Malgrat reconèixer els fenòmens registrats, es mostrarà que les solucions proposades no resolen els problemes, ja que fan falta la relació més profunda amb les qüestions filosòfiques de la postmodernitat, la revisió dels pressupostos moderns que implícitament queden en el concepte d'art i la relació amb els processos creatius i productius característics dels mitjans digitals. En les conclusions es presentaran algunes hipòtesis de recerca teòrica i artística alternatives, que, en vista de les eines digitals, valen per a totes les arts, els llenguatges expressius i els mitjans de comunicació.
This essay discusses the post-photography statement in terms of its most important concepts: the author, poiesis as a prescription of meaning, recycling as artistic strategy, serendipity and art’s social and political struggle. Even sharing the fundamentals of Fontcuberta’s decalogue, it is necessary to underline that problems of overproduction cannot be actually solved. Something more is needed: a structural relationship with postmodern philosophical problems; a suppression of unrecognized modern aesthetic foundations; and a deeper analysis of the properties of digital media and technologies. Moreover, the photographic point of view is too narrow to grasp all the aesthetic consequences of the described artistic postmodern conditions. As a conclusion, some different hypotheses concerning uncommon theoretical and artistic practices are discussed.
En este ensayo se hace un análisis del decálogo de la posfotografía. Se discuten cuatro de sus aspectos: la autoría, la prescripción del sentido, el reciclaje como estrategia poscreativa, lo lúdico y la trinchera. A pesar de reconocer los fenómenos registrados, se mostrará que las soluciones propuestas no resuelven los problemas, pues hacen falta la relación más profunda con las cuestiones filosóficas de la posmodernidad, la revisión de los presupuestos modernos que implícitamente quedan en el concepto de arte, y la relación con los procesos creativos y productivos característicos de los medios digitales. En las conclusiones se presentarán algunas hipótesis de investigación teórica y artística alternativas, que a la luz de las herramientas digitales valen para todas las artes, los lenguajes expresivos y los medios de comunicación.