Semantic and pragmatic values of the Italian imperfetto: Towards a common interpretive procedure

This paper proposes an account of the semantics and pragmatics of the Italian indicative imperfect. This tense is described as deriving all of its uses from an extremely reduced core of semantic features as the point of departure to a series of interpretative paths leading to different context-related possible interpretations through a process of pragmatic enrichment. With regard to the temporal parameter, the semantics of the imperfect is described as conveying past temporal reference, with an underdetermined scope. With regard to the aspectual parameter, this tense is defined as not semantically determined at all. Upon pragmatic integration of contextual information, three main classes of meaning effects associated with the imperfect are assumed to emerge: a narrative effect, an evidential effect and an effect of activation of a preliminary phase in relation to the event. Based on the above mentioned features, an overall semantic-pragmatic mapping of the imperfect and of its interpretive procedure is proposed.
Aquest article dóna compte de la semàntica i la pragmàtica de l’imperfet italià. A la nostra descripció es mostra que aquest temps verbal deriva tots els seus usos d’un nucli extremadament reduït de trets semàntics, que són el punt de partida d’una sèrie de camins interpretatius que ens porten a diferents interpretacions possibles lligades al context mitjançant un procés d’enriquiment pragmàtic. Pel que fa al paràmetre temporal, mostrem que la semàntica de l’imperfet denota una referència temporal de passat d’abast indeterminat. Pel que fa al paràmetre aspectual, aquest temps no està semànticament definit en absolut. A partir de la integració pragmàtica de la informació contextual, apareixen tres classes principals d’efectes semàntics associats a l’imperfet: un efecte narratiu, un efecte evidencial i un efecte d’activació d’una fase anterior a l’esdeveniment denotat. Tot basant-nos en els trets esmentats, proposem una projecció de l’imperfet i del seu procediment interpretatiu des de la semàntica a la pragmàtica.