Incidència de l’«aplicacionisme» en la integració de la modelització matemàtica en l'ensenyament universitari de les ciències experimentals

Recent research on the teaching and learning of mathematical modelling highlights the existence of strong institutional constraints on the widespread and long-term diffusion of modelling practices into current educational systems. The study of these constraints and the way new teaching proposals can overcome them appear as an unavoidable step for research in mathematics education. Within the framework of the Anthropological theory of the didactic, a hierarchy of levels of didactic codetermination is proposed as a tool to detect and analyse the emergence of these constraints, to know at what level it is necessary to act to improve the conditions for mathematical modelling to exist as a normalized activity. The problem is focused on the special case of the teaching of mathematics in Natural Science faculties, paying particular attention to the constraints arising from the ‘dominant epistemology’ in these institutions.
Investigaciones recientes sobre la enseñanza y aprendizaje de la modelización matemática subrayan la existencia de fuertes restricciones institucionales que afectan su integración generalizada y a largo plazo en nuestros sistemas educativos. El estudio de estas restricciones y la forma cómo las nuevas propuestas educativas intentan superarlas aparece como un paso inevitable para la investigación en educación matemática. Desde el marco de la Teoría antropológica de lo didáctico, se propone una jerarquía de niveles de codeterminación didáctica como herramienta para detectar y analizar la emergencia de estas restricciones, y con el objetivo de saber en qué nivel es necesario actuar para instaurar las condiciones que se requieren para que la modelización pueda existir como una actividad normalizada. Vamos a centrarnos en el caso de la enseñanza universitaria de las matemáticas para las Ciencias Experimentales, poniendo especial atención en aquellas restricciones que proviene de la «epistemología dominante».
Investigacions recents sobre l'ensenyament i aprenentatge de la modelització matemàtica subratllen l'existència de fortes restriccions institucionals que afecten la seva integració generalitzada i a llarg termini en els nostres sistemes educatius. L'estudi d'aquestes restriccions i la forma com les noves propostes educatives intenten superar apareix com un pas inevitable per a la investigació en educació matemàtica. Des del marc de la Teoria antropològica del didàctic, es proposa una jerarquia de nivells de codeterminació didàctica com a eina per detectar i analitzar l'emergència d'aquestes restriccions, i amb l'objectiu de saber en quin nivell cal actuar per instaurar les condicions que requereixen perquè la modelització pugui existir com una activitat normalitzada. Anem a centrar-nos en el cas de l'ensenyament universitari de les matemàtiques per a les Ciències Experimentals, posant especial atenció en aquelles restriccions que prové de la « epistemologia dominant ».