Il più bel nome de Pietro Pariati, poeta cesari i víctima dels fills de Momo

Pietro Pariati va ser un dels llibretistes més importants de la Viena de començaments del segle XVIII. Va començar a escriure poesia per a música a Venècia, sovint en col·laboració amb Apostolo Zeno, fins que es traslladà a Viena, en ser nomenat poeta cesari, on continuà la seva carrera d’escriptor de llibrets, solitària o bé en companyia un cop més de Zeno, quan aquest també fou cridat a la cort vienesa per ocupar una plaça de poeta imperial. La figura de Pariati ha estat molt maltractada per la història i la crítica musical i literària. Aquest article, que estudia en particular el llibret Il più bel nome, posat en escena a Barcelona el 1708 amb música d’Antonio Caldara, reivindica la necessitat, si més no, d’estudiar el seu llegat, per atribuir-li la part que realment li correspon en la renovació del melodrama des del punt de vista literari.
Pietro Pariati fue uno de los libretistas más importantes de la Viena de principios del siglo XVIII. Comenzó a escribir poesía para ser musicada en Venecia, a menudo en colaboración con Apostolo Zeno, hasta su traslado a Viena, donde fue nombrado poeta cesáreo, y donde continuó su carrera de autor de libretos, personalmente o en compañía de Zeno, cuando éste fue también llamado a la corte vienesa para ocupar una plaza de poeta imperial. La figura de Pariati ha sido muy maltratada por la historia y la crítica musical y literaria. Este artículo, que estudia en particular el libreto Il più bel nome, puesto en escena en Barcelona en el año 1708, con música de Antonio Caldara, reivindica la necesidad, al menos, de estudiar su legado, a fin de resaltar la parte que realmente le corresponde en la renovación del melodrama desde el punto de vista literario.