La llibertat d'expressió a les xarxes socials

La irrupció de la comunicació a través de xarxes socials obliga els juristes a oferir una resposta raonada a la qüestió següent: els límits de la llibertat d'expressió són diferents si el mateix missatge s'aboca a la xarxa o si es difon per mitjà dels canals tradicionals de comunicació?Per oferir una resposta des del Dret, cal concretar quins són aquells elements que diferencien tots dos tipus de comunicació i que resulten rellevants per a l'anàlisi. Al nostre judici, aquests elements són els següents: la posició del receptor del missatge, que ha deixat de ser passiva per convertir-se en un usuari actiu; la posició de relativa igualtat de l'emissor del missatge; la gran quantitat i varietat de continguts a la xarxa; i l'augment de la capacitat d'interrelació comunicativa.Un cop identificats aquests elements, s'han de confrontar amb els paràmetres clàssics que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha utilitzat per marcar els límits de la llibertat d'expressió. Els paràmetres que es consideren rellevants per a l'anàlisi són: la matèria sobre la qual versa el missatge; la intenció de l'emissor; qui emet el missatge; a través de quin canal; i l'àmbit geogràfic on es difon.D'aquesta confrontació es pot concloure que, amb la jurisprudència de la Cort europea a la mà, no hi ha arguments jurídics que justifiquin una distinció en els límits de la llibertat d'expressió segons si el missatge es difon o no a través de xarxes socials.