نبذة مختصرة : L’article vol mostrar que el marc teòric de la modernitat líquida, definit per Zygmunt Bauman, pot oferir perspectives i camps d’exploració nous en l’estudi dels fenòmens geogràfics. La divisió de l’espai en tres parts (pràctiques espacials, representació de l’espai i espais de representació), ideada pel sociòleg francès Henri Lefebvre, serà el punt de partida. Per a cada dimensió espacial, s’hi analitza un exemple utilitzant la modernitat líquida com a marc d’anàlisi. Aquests exemples són, successivament: les polítiques de desenvolupament local, la geoweb i els no-llocs com a nous espais simbòlics. Al final de l’article, s’hi valoren les aportacions de la modernitat líquida a l’anàlisi de cadascun dels tres exemples, així com algunes aportacions possibles que el marc de la modernitat líquida podria oferir a l’anàlisi geogràfica.
No Comments.