La pràctica del conreu de l’arròs a l’Empordà, segle XVIII (abans de la reglamentació de 1767)

El conreu de l’arròs a l’Empordà va suposar la introducció del regadiu en un sistema agrari dominat per la rotació biennal dels cereals de secà. Durant el segle xviii, el moment de màxima expansió, i abans, el conreu de l’arròs va entrar en el sistema de rotacions fins el punt de poder fer més intensiu l’ús agrícola del sòl. El regadiu ho facilitava, i també l’ús més intensiu de la força de treball. En aquest estudi s’apunten quines eren les pràctiques de preparació de la xarxa hidràulica i dels treballs que requeria l’arròs. Per fer-ho s’usa documentació de procedència variada, bàsicament la que ha estat resultat de la contractació entre els agents dels diferents sectors que intervenen en el conreu de l’arròs.