Un «pou sense fons»?

Aquest article proposa una comparació de les diferents edicions existents de la novel·la pòstuma de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera, per tal d'entendre les conseqüències hermenèutiques que tenen sobre el sentit de l'obra. L’article demostra que les desavinences de com s’ha de donar el text es fonamenten en tres qüestions: la incògnita sobre la represa de la novel·la a la dècada dels vuitanta; si cal considerar la novel·la com a inacabada però completa i amb coherència orgànica o, ben al contrari, com a manifestament incompleta; i, per últim, si cal prioritzar els originals o les còpies en carbó. Aquests tres aspectes han tingut conseqüències hermenèutiques i tècniques a l’hora d’editar els mecanoscrits conservats, i són al cor de les diferències entre les edicions. L'objectiu d'aquest article no és ecdòtic, no proposa com s'hauria d'editar la novel·la, sinó com llegir a la llum de les edicions existents una obra que durant dècades ha passat desapercebuda però que des del 2017 ha repercutit considerablement en el camp literari català.