Museus, memòria col·lectiva i imaginaris narratius. La comunicació participativa com a estratègia per a construir relats no hegemònics en museus amb vocació social ; Museums, collective memory and narrative imaginaries. Participatory communication as a strategy for constructing non-hegemonic stories in museums with a social vocation ; Museos, memoria colectiva e imaginarios narrativos. La comunicación participativa como estrategia para construir relatos no hegemónicos en museos con vocación social

L’assaig planteja comprendre els museus com a agents amb capacitat d’impulsar estratègies de comunicació participativa que permetin la interacció amb les comunitats, amb la finalitat de que participin en la construcció dels relats que les institucions museístiques hi fan. Partim d’una clara premissa: actualment, els museus amb vocació social s’enfronten a una crisi de participació i de relat. Per enfrontar aquestes crisis, és urgent discutir sobre la participació i les formes d’accés i inclusió de les comunitats als museus, d’una banda, i al voltant dels imaginaris narratius que aquestes institucions proposen en els seus discursos, de l’altra. En un primer moment, es presenten les nocions de comunicació i comunitat de pràctica, que entenem com a bàsiques per a la inclusió dels imaginaris col·lectius al relat cultural que proposen els museus. En un segon moment, es planteja la comunicació participativa com a proposta teòrica-metodològica que fa possible la vinculació entre relats i memòries col·lectives. Per il·lustrar empíricament la proposta, recuperem algunes conclusions del procés de comunicació participativa impulsat pel Museu Marítim de Mallorca durant el 2018 i el 2019. L’assaig tanca amb algunes conclusions de la investigació empírica referida i amb una discussió oberta que pretén seguir alimentant el debat al voltant a la relació entre museus, memòria i relat. ; This article proposes that museums should be understood as agents with the capacity to promote participatory communication strategies. These allow interaction with communities so that they can participate in the construction of the stories about themselves that are produced and exhibited by museums. We begin with a clear premise: currently, museums with a social vocation are facing crises of participation and narrative. To resolve these crises, it is vital to debate participation, inclusion, and the types of access that communities have to museums. It is also crucial to debate the narrative imaginaries proposed in the discourse of these ...