La terra en comú. La col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939

A partir de l’esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l’organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d’ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d’una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s’expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d’un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l’acció política de les diverses formacions antifeixistes.