Síntesi d’anàlegs de la biotina i lligands divalents. Estudi de la interacció amb avidina i estreptavidina

[cat] En el present treball s’han sintetitzat dos lligands divalents i tres lligands monovalents per a les proteïnes avidina i estreptavidina, i s’han determinat les corresponents constants d’associació. Els lligands divalents estan formats per un espaiador semi-rígid que uneix dues entitats monovalents idèntiques amb capacitat per unir-se a aquestes proteïnes. L’entitat monovalent dels extrems consta d’una estructura bicíclica tipus [3.3.1] amb una urea a cada cicle i un grup isopropil al pont més curt, amb una cadena lateral de valerat sobre el carboni cap de pont. L’espaiador està format per un nucli rígid derivat de l’àcid 3,5-dietinilbenzoic i dues parts no rígides derivades de l’1,4-butandiamina o l’1,6-hexandiamina, de manera que els dos lligands divalents difereixen en la longitud de la part no rígida de l’espaiador. Per als lligands divalents sintetitzats al present treball es van obtenir unes constants d’afinitat d’entre 107 i 108 M-1 tant per a l’avidina com per a l’estreptavidina, on el lligand amb l’espaiador més curt (26 enllaços entre els carbonils de les cadenes laterals de les entitats monovalents) va resultar ser el de major afinitat per a aquestes proteïnes. Aquest lligand presenta afinitats més elevades per a aquestes proteïnes que altres lligands amb espaiadors de mateixa longitud però amb una part rígida menys extensa. Les molaritats efectives obtingudes també van ser molt elevades (fins a 0,139 M en el cas de l’avidina i de més de 6 M en el cas de l’estreptavidina). Els lligands monovalents d’avidina i d’estreptavidina que s’han sintetitzat estan formats per una estructura bicíclica de tipus [3.3.1] amb una urea a un dels cicles i una cadena lateral d’àcid carboxílic unida a l’altre cicle. Els lligands difereixen en la longitud de la cadena lateral (1, 3 i 4 metilens). Es van sintetitzar mitjançant una síntesi estereoselectiva. Dels tres estereocentres de la molècula dos d’ells es van formar a la vegada en produir-se una ciclació intramolecular. El tercer es va generar per hidrogenació ...