Factores asociados al impacto pronóstico de la Extracorporeal Membrane Oxygenation venoarterial en pacientes con shock cardiogénico refractario. Estudio de la microcirculación, flujo de ECMO y estrategias de ventilación

El pronòstic del xoc cardiogènic no ha variat en les darreres dues dècades i continua sent dolent, malgrat el desenvolupament i perfeccionament del suport mecà nic circulatori. En la seva complexa fisiopatologia participa de manera molt rellevant la inflamació, que amplifica el dany orgà nic iniciat per la disfunció ventricular a través d'alteracions profundes a la microcirculació. El reconeixement de la importà ncia d'aquest darrer factor al xoc cardiogènic ha estat creixent en els darrers anys, però cap diana terapèutica ha estat capaç de produir un benefici clínic. En el context del xoc cardiogènic refractari amb necessitat de VA-ECMO, s'ha començat a avaluar el paper de la microcirculació, però hi ha poca informació sobre la seva evolució inicial i la seva associació amb la capacitat de explantació. D'altra banda, a l'escassa repercussió pronòstica dels nous dispositius de suport mecà nic circulatori destaca l'elevada taxa de complicacions amb alta morbimortalitat. Per això, calen noves estratègies clíniques que limitin el pes negatiu d'aquestes complicacions associades. Aquest treball de tesi está estructurat en dues parts diferenciades. A la primera part s'analitza la microcirculació en pacients amb xoc cardiogènic refractari que van requerir VA-ECMO. S'avalua la resposta microcirculatòria després de l'inici del suport i l'associació amb la possibilitat d'explantació posterior. A més, en aquesta primera part s'inclou un estudi d'intervenció que avalua l'impacte microcirculatori d'una titulació incremental del flux de la VA-ECMO i de la dobutamina. Els resultats d'aquesta part de la tesi mostren que la VA-ECMO restaura d'alguna manera la macro- i la microcirculació a tots els pacients, però la resposta és millor en els pacients explantables. A més, la titulació del suport i de la dobutamina no produeix cap canvi en la microcirculació en pacients estables, de manera que s'emfatitza la importà ncia de mantenir el flux mínim per assegurar la perfusió tissular. La ...