نبذة مختصرة : La ràpida evolució de la tecnologia digital i la intel·ligència artificial (IA) està transformant profundament les nostres habilitats cognitives i estratègies creatives, desafiant els enfocaments convencionals per integrar-se i adaptar-se a aquests canvis. Aquest canvi radical no només reajusta com adquirim coneixement o impartim educació, sinó també com conceptualitzem i interactuem amb el món que ens envolta. Notòriament afectada per aquest impacte es troba l'arquitectura - una disciplina que constantment aborda solucions inventives davant problemes emergents basant-se en les condicions actuals del món real; com altres professions semblants, requereix revisar els seus mètodes pedagògics per enfrontar-se al naixent entorn digital caracteritzat per eines informàtiques avançades i col·laboracions entre humans-màquina. Enmig d'aquesta situació sorgeix el paradigma teòric de Cognició Estesa o Intel·ligència Expandida (Engelbart, 1962; Clark & Chalmers, 1998). Aquesta perspectiva proporciona un marc útil per interpretar i maniobrar dins les noves dinàmiques resultants de la creixent influència de la IA en àmbits variats com el disseny i l'estratègia metodològica. D'acord amb aquest plantejament, la nostra capacitat cognitiva transcendeix més enllà de l'òrgan cerebral biològic fins a arribar a dispositius tecnològics externs, així com contextos socioculturals particulars mitjançant la nostra interacció constant amb ells. En formular sistemes híbrids juntament amb aquests elements externs incrementem les nostres aptituds mentals optimitzant el nostre rendiment per resoldre tasques complicades (Clark, 2008; Malafouris, 2013). En termes més específics dins del camp formatiu en arquitectura, aquesta visió expandida sobre la nostra capacitat mental juga un paper crucial davant els ràpids avenços assolits per la IA i involucra propostes innovadores centrades en habilitar col·laboracions simbiòtiques entre la humanitat i les intel·ligències artificials capaces d'ampliar conjuntament tot tipus de competències aplicables cap a determinades tasques complexes, relacionades amb processaments informacionals o amb la presa de decisions avançades (Siemens et al., 2022). En aquest sentit, el disseny discursiu text-imatge es perfila com un espai idoni per explorar les possibilitats que ofereix la Intel·ligència Expandida en la formació arquitectònica. Aquest model integra tant el component textual com el visual afavorint representacions gràfiques a partir de la seva interacció dinàmica (Oxman, 2017), implicant una forma externalitzada del pensar humà que permet organitzar arguments complexos, reflexionar críticament i incentivar actituds col·laboratives entre dissenyadors. Aquest estudi indaga com pot beneficiar-se el concepte d'Intel·ligència Expandida durant processos formatius en arquitectura a partir de tècniques generatives basades en la IA aplicades a pràctiques centrades en el disseny discursiu imatge-text. En un taller experimental, els estudiants desenvolupen propostes enfocades sobre espais refugi inspirats per treballs realitzats per l'artista Laura Lio (2022). Aquestes propostes són concebudes mitjançant iteracions textuals i visuals fent ús estratègic del "prompt engineering" permetent generar representacions rellevants i interessants amb l'ajuda d'intel·ligències artificials (Gupta et al., 2022). Aquesta metodologia pedagògica busca potenciar habilitats imaginatives i creatives convidant l'estudiant a experimentar amb eines cognitives digitals capaces d'expandir horitzons resolutius dins d'àmbits projectuals. Els estudiants aprenen a formular prompts factibles els quals orientaran la creació d'imatges, obrint diverses alternances co-creadores involucrant intervencions humanes-màquina (Matejka et al., 2022). A més, compta amb un marc analític avaluatiu atenent a elements estètic-constructius, desglossant qualitats atmosfèriques i sensorials d'imatges creades sota influències teòriques (Pallasmaa, 2014) les quals fomenten una imaginació corporitzada en arquitectura. Mitjançant aquesta reflexió analítica els estudiants aprofundeixen la seva comprensió sobre intencions perceptuals i emocionals amb l'objectiu d'evocar estar dins de les seves propostes explorant dimensions fenomenològiques albirades en els espais arquitectònics (Holl, 2000). Les troballes preliminars indiquen que la incorporació del disseny discursiu text-imatge i tècniques IA generatives juntament amb el marc Intel·ligència Expandida posseeixen un gran potencial per incrementar dinàmiques creatives-reflexives dins de les formacions educacionals enfocades cap a àmbits projectuals relacionats amb l'arquitectura. Els alumnes aconsegueixen concebre propostes conceptuals noves explorant característiques espacials-atmosfèriques complexes i alhora interrogant-se sobre les limitacions-capacitats oferides per la IA com a eina de disseny. Aquest mètode pedagògic procura privilegiar els pensaments especulatius oberts enfront de la incertesa-experimentació (Lee & McIntosh, 2022). Aquest treball contribueix al debat centrat en futurs formatius en el camp ensenyament-aprenentatge vinculat a disciplines projectual-arquitectòniques, inserits en l'era digital suggerint una metodologia pedagògica que reconegui la naturalesa híbrida-expandida amb un enfocament cognitiu creatiu vinculat a motivar estructures col·lectives i memòries comunes de reconeixement interdependents a les capacitats humanes naturals-artificials (Yuan, 2021). Convidant alhora a pensar críticament sobre les implicacions ètiques i socials inherents a la col·laboració humà-màquina dins de les pràctiques arquitectòniques (Nicholas & Cuff, 2023). En resum, la Intel·ligència Expandida proveeix una base conceptual sòlida per reavaluar les nostres estratègies pedagògiques en l'educació de l'arquitectura enfrontant desafiaments i oportunitats sorgides en l'era digital. La integració del disseny discursiu text-imatge amb tècniques IA generativa obre noves formes de cognició creativa on les competències humanes digitals es fusionen simbiòticament. Encara que aquest és un camp emergent, aquest tipus d'exploracions obren perspectives esperançadores de cara a la formació de generacions vinents de dissenyadors-arquitectes, fomentant en ells pensaments col·lectius, flexibles, oberts, col·laboratius, especulatius capaços de respondre davant exigències ràpidament canviants. This study explores the integration of Expanded Intelligence in architectural design education through an experimental workshop combining generative AI with traditional methods. Inspired by Laura Lio's concept of "shelter for body and imagination," the text-image discursive design approach enabled students to develop innovative architectural narratives fusing visual and textual elements. Results show that AI amplified students' creative capacity, facilitating the generation of speculative and complex solutions. However, challenges emerged in balancing physical and imaginative aspects, and in addressing ethical issues regarding authorship and technological dependence. This study contributes new pedagogical perspectives, proposing a critical and reflective approach in architectural education that prepares future architects to face the challenges of the contemporary biodigital environment through collaboration between human and artificial intelligence. Este estudio explora la integración del concepto Inteligencia Expandida en la enseñanza del diseño arquitectónico mediante un taller que combina IA generativa y métodos tradicionales. Inspirado en el concepto de "refugio para el cuerpo y la imaginación" de Laura Lio, el enfoque de diseño texto-imagen permitió a los estudiantes crear narrativas arquitectónicas innovadoras que fusionan lo visual y lo textual. Los resultados muestran que la IA amplificó la creatividad de los estudiantes, facilitando soluciones especulativas y complejas. Sin embargo, surgieron desafíos al equilibrar lo físico y lo imaginativo, y al abordar cuestiones éticas sobre autoría y dependencia tecnológica. El estudio aporta nuevas perspectivas pedagógicas, proponiendo un enfoque crítico y reflexivo en la educación arquitectónica que prepara a futuros arquitectos para enfrentar los desafíos del entorno biodigital contemporáneo mediante la colaboración entre lo humano y lo artificial.
Processing Request
No Comments.