Història de l’Educació 2.0 i Història de l’e-Educació. Les TIC i les xarxes socials al servei de la docència historicoeducativa

El present article pretén fer un repàs a les possibilitats docents així com les repercussions pedagògiques que l’ús de les TIC i les xarxes socials obrin per a l’ensenyament- aprenentatge de la història de l’educació. En el paradigma del que hem denominat els darrers anys Història de l’Educació 2.0 i Història de l’e-Educació, ens plantegem l’impacte i l’ampli ventall d’opcions que s’obrin gràcies a aquestes tecnologies als nous contextos d’aprenentatge propis de la societat digital. Després de la pertinent anàlisi i delimitació conceptual, assenyalem algunes experiències, projectes d’investigació i d’innovació docent, que han demostrat l’eficàcia, l’interès, la participació i la interactivitat que desperten i afavoreixen entre la comunitat docent i discent d’història de l’educació. Paraules clau: docència universitària, ensenyament-aprenentatge, Història de l’Educació 2.0, TIC, xarxes socials.