L'experiència artística de la fotografia com a eina terapèutica: estimulació emocional i normalització de la imatge de l’Alzheimer i la vellesa

La Residència i Centre de dia Oms-Residència Sant Miquel de la Conselleria de Família i Serveis Socials acoge a una población mayor con el máximo nivel de dependencia y con frecuencia diagnosticada de demencia en sus grados moderados y avanzados. Esta problemática, que tiene importantes repercusiones sociosanitarias, precisa de un abordaje integral que incida en todos aquellos aspectos ligados al deterioro cognitivo, declive físico y alteraciones conductuales asociadas a la patología. A pesar de tratarse de un proceso crónico, irreversible y progresivo, incluso en las últimas fases de la enfermedad se pueden llevar a cabo diferentes estrategias de intervención con resultados positivos. «El gesto como terapia. Fotografías Antonio Molina» y «De los besos no me olvido. Los enfermeros azules visitan mi colegio» son dos proyectos que potencian el valor del gesto, y los beneficios de la emoción como herramienta valiosa para la comprensión y el acercamiento, en una apuesta por las terapias no farmacológicas, la solidaridad intergeneracional y la normalización de la imagen de la demencia. A través de la experiencia artística, mediante la fotografía, el video y el dibujo se persigue hacer de la imagen un punto de partida para la investigación y para propuestas socioeducativas en torno a la vejez y la dependencia.
La Residència i Centre de dia Oms-Residència Sant Miquel de la Conselleria de Família i Serveis Socials acull una població de gent gran que té un nivell màxim de dependència i molts de casos, a més, també tenen diagnòstic de demència en els graus moderat i avançat. Aquesta problemàtica, que té repercussions sociosaniàries importants, precisa un abordatge integral que incideixi en tots els aspectes que estan lligats al deteriorament cognitiu, al declivi físic i a alteracions conductuals associades a la patologia. Tot i que és un procés crònic, irreversible i progressiu, fins i tot a les darreres fases de la malaltia es poden aplicar diferents estratègies d’intervenció que tenen resultats positius. «El gesto como terapia. Fotografías Antonio Molina» i «De los besos no me olvido. Los enfermeros azules visitan mi colegio» són dos projectes que potencien el valor del gest i els beneficis de l’emoció com a eina valuosa per comprendre la solidaritat intergeneracional i la normalització de la imatge de la demència, i acostar-nos-hi, en una aposta per les teràpies no farmacològiques. A través de l’experiència artística, mitjançant la fotografia, el vídeo i el dibuix, hom pretén que la imatge sigui un punt de partida per investigar i fer propostes socioeducatives al voltant de la vellesa i la dependència.