Informe del seguiniento científico de la acción piloto RAI-AP-76/2007: Pesca experimental con arte de arrastre de fondo en Mallorca (Islas Baleares, Mediterráneo occidental)

RESUMEN.- Del 14 de octubre al 30 de diciembre de 2008, se han llevado a cabo 49 pescas experimentales de arrastre de fondo, a bordo del B/P Punta d’es Vent, en caladeros de la plataforma y talud del sur de Mallorca (Islas Baleares). Se utilizaron dos artes de pesca, de manera alterna. La red “tangonera” tradicional, que utiliza éste y otros barcos de arrastre en el área, con un peso de 900 kg y copo de malla rómbica de 40 mm, acoplada a 360 m de malletas y unas puertas clásicas ovaladas polivalentes de 670 kg. Una red experimental, cuyo peso se estimó en 800 kg, de paños más finos y de mayor abertura de malla en el cuerpo y la manga y un copo de malla cuadrada de 40 mm, acoplada a 310 m de malletas y unas puertas EXPLORER de 588 kg. Del total de pescas, 43 fueron consideradas válidas para el análisis de datos, en base a tres estratos batimétricos: plataforma profunda (80-200 m), talud superior (300-500 m) y talud medio (600-800 m), cuyas principales especies objetivo fueron la merluza (Merluccius merluccius), la cigala (Nephrops norvegicus) y la gamba roja (Aristeus antennatus), respectivamente. Se ha estimado la composición de la captura estandarizada (kg/h y n/h) y los índices medios de captura total, descartes y desembarcos, y de las especies objetivo, por estrato batimétrico y arte. Se calcularon también las distribuciones de tallas de los ejemplares capturados, así como de su fracción comercializada y descartada, y para las tres especies objetivo se modelaron las curvas y parámetros de selección con copo de malla cuadrada de 40 mm. Con sistema SCANMAR se estimaron parámetros de los artes trabajando sobre el fondo (distancia entre puertas, inclinación y ángulos de ataque de puertas, tensión en puertas y calones, abertura horizontal y vertical de la red, simetría y filtrado de la red en boca, manga e inicio del copo) y con un medidor de caudal se registró el consumo de combustible durante la pesca. En cada marea se estimó la biomasa desembarcada y su valor económico de primera venta, así como los costes de explotación relacionados con el consumo de combustible. El análisis de esta información se ha realizado mediante técnicas uni- y multi-variantes. Los resultados han mostrado que el cambio de geometría en la malla del copo (de rómbica a cuadrada) mejora la selectividad de la pesquería de arrastre: se incrementan las tallas de primera captura (Merluccius merluccius: de 10.6 a 13.4 cm LT con malla rómbica y cuadrada de 40 mm, respectivamente; Nephrops norvegicus: 15-19 a 23.2 mm LCT; Aristeus antennatus: de 17.2 a 20.0 mm LCT) y se reducen los descartes (Merluccius merluccius: de 135.6 a 55.6 ejemplares/h con malla rómbica y cuadrada de 40 mm, respectivamente). El arte experimental ha permitido también reducir el impacto directo sobre el fondo marino, no sólo debido a la reducción del peso de la red y las puertas (↓11-12%) sino también de la superficie de contacto de las puertas y la longitud de las malletas (↓14%), disminuir la tensión en las puertas (↓9%) y aumentar el filtrado de agua a través de la red (~0.3 nudos). Como consecuencia de ello, se ha mantenido, e incluso aumentado, la distancia entre puertas (↑7%) y la abertura horizontal de la red (↑10%), con un menor régimen de revoluciones del motor principal durante la pesca (↓3%) y, por tanto, de consumo de combustible (↓11%). La mejor selectividad y mayor eficiencia energética del arte experimental respecto al tradicional se han obtenido sin una pérdida significativa de los rendimientos comerciales, en la mayoría de los casos. No obstante, hay que señalar también un aspecto negativo del arte experimental, que es el incremento del área barrida respecto del tradicional. Por ello, es necesario (y posible) reducir aún más las dimensiones y peso de las puertas y longitud de las malletas, lo que unido a otras posibles modificaciones (e.g. paños de red sin nudo, que ofrezcan menor resistencia a la tracción), podría conllevar una disminución (a corto plazo) de los rendimientos, si bien esta pérdida se compensaría con una mayor reducción del consumo de combustible. Por último, señalar que los resultados obtenidos pueden contribuir a mejorar la pesquería de arrastre de fondo, con el objetivo de hacerla ecológica y económicamente sostenible.
INFORME DEL SEGUIMENT CIENTÍFIC DE L’ACCIÓ PILOT RAI-AP-76/2007: PESCA EXPERIMENTAL AMB ART DE RÒSSEC DE FONS A MALLORCA (ILLES BALEARS, MEDITERRÀNI OCCIDENTAL).- Del 14 d’octubre al 30 de desembre de 2008, s’han realitzat 49 pesques experimentals de ròssec de fons, a bord del V/P Punta d’es Vent, als caladors de plataforma y talús del sud de Mallorca (Illes Balears). S’utilitzaren dos arts de pesca, de manera alterna. La xarxa “tangonera” tradicional, que utilitza aquest i altres vaixells de ròssec, amb un pes de 900 kg i cóp de malla ròmbica de 40 mm, acoblada a 360 m de malletes y unes portes clàssiques ovalades polivalents de 670 kg. Una xarxa experimental, el pes de la qual es va estimar en 800 kg, de xarxa més fina i de major obertura de malla en el cos i la màniga i un cóp de malla quadrada de 40 mm, acoblada a 310 m de malletes i unes portes EXPLORER de 588 kg. Del total de pesques, 43 van ser considerades vàlides per a l’anàlisi de dades, en base a tres estrats batimètrics: plataforma profunda (80-200 m), talús superior (300-500 m) i talús mitjà (600-800 m), les principals espècies dels quals van ser el lluç (Merluccius merluccius), l’escamerlà (Nephrops norvegicus) i la gamba vermella (Aristeus antennatus), respectivament. S’ha estimat la composició de la captura estandarditzada (kg/h i n/h) i los índexs mitjans de captura total, rebuigs i desembarcaments, i de les espècies objectiu, per estrat batimètric i art. Es van calcular també les distribucions de talles dels exemplars capturats, així com de la seva fracció comercialitzada i rebutjada, i per a les tres espècies objectiu es modelaren les corbes i paràmetres de selecció amb cóp de malla quadrada de 40 mm. Amb sistema SCANMAR s’estimaren paràmetres dels arts treballant sobre el fons (distància entre portes, inclinació i angles d’atac de portes, tensió en portes i calons, obertura horitzontal i vertical de la xarxa, simetria i filtrat de la xarxa en boca, màniga i començament del cóp) i amb un mesurador de caudal s’enregistrà el consum de combustible durant la pesca. En cada marea s’estimà la biomassa desembarcada y el seu valor econòmic de primera venda, així com els costs de d’explotació relacionats amb el consum de combustible. L’anàlisi d’aquesta informació s’ha realitzat mitjançant tècniques uni- i multi-variants. Els resultats han mostrat que el canvi de geometria en la malla del cóp (de ròmbica a quadrada) millora la selectivitat de la pesqueria de ròssec: s’incrementen les talles de primera captura (Merluccius merluccius: de 10.6 a 13.4 cm LT amb malla ròmbica i quadrada de 40 mm, respectivament; Nephrops norvegicus: 15-19 a 23.2 mm LCT; Aristeus antennatus: de 17.2 a 20.0 mm LCT) i es redueixen els rebuigs (Merluccius merluccius: de 135.6 a 55.6 exemplars/h amb malla ròmbica i quadrada de 40 mm, respectivament). L’art experimental ha permès també reduir l’impacte directe sobre el fons marí, no només per la reducció del pes de la xarxa i les portes (↓11-12%) si no també de la superfície de contacte de les portes i la longitud de les malletes (↓14%), disminuir la tensió en las portes (↓9%) i augmentar el filtratge d’aigua a través de la xarxa (~0.3 nuus). Com a conseqüència d’això, s’ha mantingut, i inclús augmentat, la distància entre portes (↑7%) i l’obertura horitzontal de la xarxa (↑10%), amb un menor règim de revolucions del motor principal durant la pesca (↓3%) i, por tant, de consum de combustible (↓11%). La millor selectivitat i major eficiència energètica del art experimental respecte al tradicional s’han obtingut sense pèrdua significativa dels rendiments comercials, en la majoria dels casos. No obstant, hi ha que senyalar també un aspecte negatiu de l’art experimental, que és l’increment de l’àrea escombrada respecte del tradicional. Por això, és necessari (i possible) reduir més les dimensions i el pes de les portes i la longitud de les malletes, la qual cosa, juntament a altres possibles modificacions (e.g. teles de xarxa sense nuus, que ofereixen menor resistència a la tracció), podria resultar en una disminució (a curt termini) dels rendiments, si bé aquesta pèrdua es compensaria amb una major reducció del consum de combustible. Per acabar, assenyalar que els resultats obtinguts poden contribuir a millorar la pesqueria de ròssec de fons, amb l’objectiu de fer-la ecològica i econòmicament sostenible.