نبذة مختصرة : Aquesta recerca, de tipus qualitatiu, explora la relació entre l’escriptura literària i la interpretació de textos literaris en el context escolar. Per a això, s’adopta un estudi de cas –instrumental i avaluatiu–, en el qual la Proposta de Lectura Guiada (PLG) assumeix una doble dimensió en funcionar com a dispositiu didàctic i com a instrument metodològic. Aquesta proposta es va implementar en dos grups de 3r d’Educació Secundària Obligatòria, que sumaven un total de 59 estudiants, en un institut públic de la província de Barcelona. La intervenció es va desenvolupar al llarg de cinc sessions de 110 minuts, durant les quals es va treballar el conte El coet, de Ray Bradbury, combinant activitats de lectura guiada amb pràctiques d’escriptura literària orientades explícitament a la interpretació. En aquest marc, la recerca s’estructura entorn de dos objectius generals: (I) caracteritzar com les tasques d’escriptura literària contribueixen a la interpretació del relat, i (II) descriure l’evolució de la interpretació després de la implementació de la PLG i del desenvolupament de les tasques d’escriptura. Per a respondre aquests objectius, la PLG es va dissenyar a partir dels sabers literaris essencials per a la interpretació, concebuts com a aprenentatges a desenvolupar mitjançant l’acompanyament de les tasques d’escriptura i de lectura literària. És important destacar que la proposta es va concebre com un itinerari flexible que guiés la construcció de significats ajustats al text i permetés als estudiants apropiar-se’n. Els instruments de recollida de dades es van seleccionar en coherència amb els objectius de recerca. Pel que fa a l’Objectiu I, es van analitzar els textos d’intenció literària produïts pels estudiants –“La confessió” i “El monòleg”–, en els quals els estudiants van adoptar la veu d’un personatge del relat per reconstruir-ne la interioritat i elaborar propostes interpretatives. Aquests textos van resultar especialment productius quan ampliaven el món intern del personatge i enriquien el marc narratiu del conte. Per a l’Objectiu II, es van examinar els qüestionaris inicial i final de comprensió global i de valoració del relat, aplicats al començament i al final de la intervenció, juntament amb els llistats d’aprenentatges elaborats en l’activitat d’evocació, on els estudiants van identificar individualment allò que consideraven haver après. Els resultats de l’aplicació de la PLG mostren que l’escriptura literària, quan està orientada per una intencionalitat interpretativa –tant en el disseny com en les practiques– esdevé un mitjà adequat per a la interpretació del relat. Els estudiants van presentar una tendència majoritària cap al nivell inferencial en les respostes, i l’anàlisi comparativa dels qüestionaris va confirmar aquesta tendència. Tot i això, els llistats d’aprenentatges van evidenciar que molts estudiants no van aconseguir establir explícitament el vincle entre escriure i interpretar, i van tendir a associar les pràctiques d’escriptura amb la producció escrita, sense reconèixer-ne la finalitat interpretativa. En general, les troballes validen la PLG com un mitjà que fomenta la interpretació i mostren empíricament que l’escriptura literària pot constituir-se en un instrument didàctic clau per promoure una lectura profunda i subjectiva.
نبذة مختصرة : Esta investigación, de tipo cualitativo, explora la relación entre escritura literaria e interpretación de textos literarios en el contexto escolar. Para ello, se adopta un estudio de caso –instrumental y evaluativo–, en el que la Propuesta de Lectura Guiada (PLG) asume una doble dimensión al funcionar como dispositivo didáctico e instrumento metodológico. Esta propuesta se implementó en dos grupos de 3.º de Educación Secundaria Obligatoria, que sumaban un total de 59 estudiantes, en un instituto público de la provincia de Barcelona. La intervención se desarrolló a lo largo de cinco sesiones de 110 minutos, durante las cuales se trabajó el cuento “El cohete”, de Ray Bradbury, combinando actividades de lectura guiada con prácticas de escritura literaria orientadas explícitamente a la interpretación. En este marco, la investigación se estructura en torno a dos objetivos generales: (I) caracterizar cómo las tareas de escritura literaria contribuyen a la interpretación del relato, y (II) describir la evolución de la interpretación tras la implementación de la PLG y el desarrollo de sus tareas de escritura. Para responder a estos objetivos, la PLG se diseñó a partir de los saberes literarios primordiales para la interpretación, concebidos como aprendizajes a desarrollar mediante el acompañamiento de las tareas de escritura y lectura literaria. Es importante destacar que la propuesta se concibió como un itinerario flexible que guiara la construcción de significados ajustados al texto y permitiera a los estudiantes apropiarse de ellos. Los instrumentos de recolección de datos fueron seleccionados en coherencia con los objetivos de investigación. En relación con el Objetivo I, se analizaron los textos de intención literaria producidos por los estudiantes –“La confesión” y “El monólogo”–, en los que los estudiantes adoptaron la voz de un personaje del relato para reconstruir su interioridad y elaborar propuestas interpretativas. Estos textos resultaron especialmente productivos cuando ampliaban el mundo interno del personaje y enriquecían el marco narrativo del cuento. Para el Objetivo II, se examinaron los cuestionarios inicial y final de comprensión global y de valoración del relato, aplicados al comienzo y al cierre de la intervención, junto con los listados de aprendizajes elaborados en la actividad de evocación, donde los estudiantes identificaron individualmente aquello que consideraban haber aprendido. Los resultados de la aplicación de la PLG muestran que la escritura literaria, cuando está orientada por una intencionalidad interpretativa –tanto en su diseño como en sus prácticas– se convierte en un medio adecuado para la interpretación del relato. Los estudiantes presentaron una tendencia mayoritaria hacia el nivel inferencial en sus respuestas. Mientras que el análisis comparativo de los cuestionarios confirmó la tendencia hacia ese nivel. Sin embargo, los listados de aprendizajes evidenciaron que muchos estudiantes no lograron establecer explícitamente el vínculo entre escribir e interpretar, y tendieron a asociar las prácticas de escritura con la producción escrita, sin reconocer su finalidad interpretativa. En general, los hallazgos validan la PLG como un medio que fomenta la interpretación; además, muestra empíricamente que la escritura literaria puede constituirse en un instrumento didáctico clave para promover una lectura profunda y subjetiva.
This qualitative study explores the relationship between literary writing and the interpretation of literary texts in the school context. To this end, an instrumental and evaluative case study is adopted, in which the Guided Reading Proposal (GRP) assumes a dual dimension by functioning both as a didactic device and as a methodological instrument. This proposal was implemented in two groups of 3rd-year Compulsory Secondary Education students, totaling 59 students, in a public secondary school in the province of Barcelona. The intervention was carried out over five 110-minute sessions, during which Ray Bradbury’s short story “The Rocket” was studied, combining guided reading activities with literary writing practices explicitly oriented toward interpretation. Within this framework, the research is structured around two general objectives: (I) to characterize how literary writing tasks contribute to the interpretation of the story, and (II) to describe the evolution of interpretation following the implementation of the GRP and the development of its writing tasks. To address these objectives, the GRP was designed based on the essential literary knowledge required for interpretation, conceived as learning to be developed through the guidance of literary reading and writing tasks. It is important to highlight that the proposal was conceived as a flexible itinerary intended to guide the construction of meanings consistent with the text and to enable students to appropriate them. The data collection instruments were selected in alignment with the research objectives. In relation to Objective I, the students’ literary-intent texts –“The Confession” and “The Monologue”– were analyzed. In these texts, students adopted the voice of a character from the story in order to reconstruct their inner world and formulate interpretive proposals. These texts proved especially productive when they expanded the character’s internal world and enriched the narrative framework of the short story. For Objective II, the initial and final questionnaires on global comprehension and evaluation of the story were examined, along with the learning lists produced during the recall activity, where students individually identified what they considered they had learned. The results of the implementation of the GRP show that literary writing, when guided by an interpretive intention –both in its design and practices– becomes an appropriate means for interpreting the story. The students showed a predominant tendency toward the inferential level in their responses, and the comparative analysis of the questionnaires confirmed this tendency. However, the learning lists revealed that many students did not explicitly establish the link between writing and interpreting, tending instead to associate writing practices with written production without recognizing their interpretive purpose. Overall, the findings validate the GRP as a means of fostering interpretation and empirically demonstrate that literary writing can constitute a key didactic instrument for promoting deep and subjective reading.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Educació
Processing Request
No Comments.