نبذة مختصرة : Introducció L’atenció primària (AP) és clau per identificar individus amb sospita de MC. La Classificació Internacional de Malalties, desena revisió, modificació clínica (CIM-10-MC), permet identificar la prevalença de MC clínicament diagnosticada, i així comparar-la al llarg del temps i entre països amb sistemes de salut pública similars. Tanmateix, en l’àmbit d’AP no s’han realitzat estudis en població infantil i adulta que avaluïn la utilització de la CIM-10-MC per identificar casos de MC incorporant passos addicionals de validació diagnòstica. La mala adherència a la dieta sense gluten (DSG) és la causa més freqüent de la MC no responedora i pot comportar importants complicacions, Tot i això, les dades sobre l’adherència a la DSG i la resposta clínica-serològica dels pacients celíacs de la població general són limitades. Objectius: (1) Analitzar l’adequació diagnòstica de la MC i la precisió de la CIM-10-MC per identificar els pacients amb MC; (2) Avaluar la prevalença de base poblacional de MC clínicament diagnosticada i comparar-la amb la seroprevalença de MC coneguda en la mateixa àrea geogràfica; (3) Avaluar l’adherència a la DSG dels pacients adults amb MC confirmada mitjançant diferents mètodes, i analitzar-ne l’associació amb diversos factors (presentació clínica, sociodemogràfics, fonts d'informació i seguiment clínic). Així mateix, determinar la utilitat d'una única prova oportunista de pèptids immunogènics de gluten en orina (GIP-orina) en l’abordatge de la MC; (4) Avaluar la resposta clínica-serològica a la DSG dels pacients adults amb MC confirmada i determinar-ne els factors predictius. Mètodes Es van realitzar dos estudis transversals de base poblacional a l'Hospitalet de Llobregat (Catalunya), amb dades del període 2005–2020. Primer estudi: es van identificar els pacients amb MC a través del codi K90.0 de les històries clíniques electròniques i dels registres de laboratori i d’anatomia patològica. Els criteris diagnòstics van ser validats cas per cas, i els pacients es van classificar en MC confirmada i MC incerta/diagnosticada erròniament per calcular la precisió del codi K90.0. Segon estudi: es van incloure els pacients adults amb MC confirmada. Es va avaluar l’adherència a la DSG mitjançant diferents mètodes, així com les dades sociodemogràfiques, clíniques, informatives i de seguiment, per analitzar-ne la relació amb el grau d’adherència. La resposta clínica-serològica (variable multidimensional) va ser valorada a partir de símptomes, paràmetres analítics, densitometria òssia i serologia. Una anàlisi logística multivariant va ser realitzat per identificar els factors predictius de la resposta clínica-serològica. Resultats En total, 536/737 pacients (73%) tenien MC confirmada i 201/737 (27%) estaven diagnosticats erròniament. Precisió del codi K90.0: sensibilitat, 91,63%; especificitat, 99,95%; valor predictiu positiu, 63,85%; i valor predictiu negatiu, 99,99%. Prevalença de MC clínicament diagnosticada: 1,99‰ (tendència decreixent relacionada amb l'edat del -7,5%). L'adherència a la DSG en els 392 adults amb MC confirmada va superar el 50% amb tots el mètodes (CDAT: 76,0%; autoinforme–4 setmanes prèvies: 68,1%; autoinforme de l’escala visual analògica: 61%; GIP-orina: 50,3%). Resposta clínica-serològica completa: 25%. Predictors independents de resposta completa: bona adherència global autoinformada, GIP-orina negatiu, diagnòstic en la infància, sexe masculí i pertinença a un grup de suport per a la MC. Conclusions El codi K90.0 (CIM-10-MC) és precís per identificar la MC clínicament diagnosticada i constitueix una eina útil per a la vigilància epidemiològica de la malaltia. La diferència entre la seroprevalença i la prevalença clínicament diagnosticada de la MC (5‰ vs. 1,99‰) requereix implementar programes de cerca activa de casos. El consum de gluten autoinformat i la detecció de GIP-orina van predir de manera independent la resposta clínica-serològica completa, la qual cosa dona suport al seu ús seqüencial. La resposta clínica-serològica completa a la DSG en la comunitat va ser inferior a la reportada prèviament en centres de referència de MC.
نبذة مختصرة : Introducción La atención primaria (AP) es clave para identificar individuos con sospecha de enfermedad celíaca (EC). La Clasificación Internacional de Enfermedades, décima revisión, modificación clínica (CIE-10-MC), permite identificar la prevalencia de EC clínicamente diagnosticada, y así compararla a lo largo del tiempo y entre países con sistemas de salud pública similares. Sin embargo, en el ámbito de AP no se han realizado estudios en población infantil y adulta que evalúen la utilización de la CIE-10-MC para identificar casos de EC incorporando pasos adicionales de validación diagnóstica. La mala adherencia a la dieta sin gluten (DSG) es la causa más frecuente de EC no respondedora y puede conllevar importantes complicaciones. No obstante, los datos sobre la adherencia a la DSG y la respuesta clínico-serológica de pacientes celíacos de la población general son limitados. Objetivos: (1) Analizar la adecuación diagnóstica de la EC y la precisión de la CIE-10-MC para identificar los pacientes con EC; (2) Evaluar la prevalencia de base poblacional de EC clínicamente diagnosticada y compararla con la seroprevalencia de EC conocida en la misma área geográfica; (3) Evaluar la adherencia a la DSG de los pacientes adultos con EC confirmada mediante diferentes métodos, y analizar su asociación con diversos factores (presentación clínica, sociodemográficos, fuentes de información y seguimiento clínico). Asimismo, determinar la utilidad de una única prueba oportunista de péptidos inmunogénicos de gluten en orina (GIP-orina) en el abordaje de la EC; (4) Evaluar la respuesta clínico-serológica a la DSG de los pacientes adultos con EC confirmada y determinar sus factores predictivos. Métodos Se realizaron dos estudios transversales de base poblacional en L’Hospitalet de Llobregat (Cataluña), con datos del período 2005–2020. Primer estudio: se identificaron los pacientes con EC a través del código K90.0 de las historias clínicas electrónicas y de los registros de laboratorio y anatomía patológica. Los criterios diagnósticos fueron validados caso por caso, y los pacientes se clasificaron en EC confirmada y EC incierta/diagnosticada erróneamente para calcular la precisión del código K90.0. Segundo estudio: se incluyeron los pacientes adultos con EC confirmada. Se evaluó la adherencia a la DSG mediante diversos métodos, así como los datos sociodemográficos, clínicos, informativos y de seguimiento, para analizar su relación con el grado de adherencia. La respuesta clínico-serológica (variable multidimensional) se valoró a partir de síntomas, parámetros analíticos, densitometría ósea y serología. Un análisis logístico multivariante fue realizado para identificar los factores predictivos de la respuesta clínico-serológica. Resultados En total, 536/737 pacientes (73%) tenían EC confirmada y 201/737 (27%) estaban diagnosticados erróneamente. Precisión del código K90.0: sensibilidad, 91,63%; especificidad, 99,95%; valor predictivo positivo, 63,85%; valor predictivo negativo, 99,99%. Prevalencia de EC clínicamente diagnosticada: 1,99‰ (tendencia decreciente relacionada con la edad de −7,5%). La adherencia a la DSG en los 392 adultos con EC confirmada superó el 50% con todos los métodos (CDAT: 76,0%; autoinforme–4 semanas previas: 68,1%; autoinforme de escala visual analógica: 61%; GIP-orina: 50,3%). Respuesta clínico-serológica completa: 25%. Predictores independientes de respuesta completa: buena adherencia global autoinformada, GIP-orina negativo, diagnóstico en la infancia, sexo masculino y pertenencia a un grupo de apoyo para la EC. Conclusiones El código K90.0 (CIE-10-MC) es preciso para identificar la EC clínicamente diagnosticada y constituye una herramienta útil para la vigilancia epidemiológica de la enfermedad. La diferencia entre la seroprevalencia y la prevalencia clínicamente diagnosticada de la EC (5‰ vs. 1,99‰) requiere implementar programas de búsqueda activa de casos. El consumo de gluten autoinformado y la detección de GIP-orina predijeron de manera independiente la respuesta clínico-serológica completa, lo que respalda su uso secuencial. La respuesta clínico-serológica completa a la DSG en la comunidad fue inferior a la reportada previamente en centros de referencia de EC.
Introduction Primary care (PC) plays a key role in identifying individuals with suspected coeliac disease (CD). The International Classification of Diseases, Tenth Revision, Clinical Modification (ICD-10-CM) enables the identification of the prevalence of clinically diagnosed CD and, therefore, allows comparisons over time and between countries with similar public health systems. However, within the PC setting, no studies have been conducted in paediatric and adult populations to assess the use of ICD-10-CM for identifying CD cases while incorporating additional steps for diagnostic validation. Poor adherence to a gluten-free diet (GFD) is the most common cause of nonresponsive CD and may lead to severe complications. Nevertheless, data on GFD adherence and the clinical-serological response of coeliac patients in the general population remain limited. Objectives: (1) To analyse the diagnostic adequacy of CD and the accuracy of ICD-10-CM for identifying patients with CD; 2) To assess the population-based prevalence of clinically diagnosed CD and to compare it with the known seroprevalence of CD in the same geographical area; 3) To assess adherence to a GFD among adult patients with confirmed CD, using different methods, and to analyse its association with various factors (clinical presentation, sociodemographic characteristics, information sources, and clinical follow-up). In addition, to determine the clinical utility of a single opportunistic urinary gluten immunogenic peptide (u-GIP) test in the management of CD; (4) To evaluate the clinical–serological response to the GFD among adults with confirmed CD and to identify its predictive factors. Methods Two population-based cross-sectional studies were conducted in L’Hospitalet de Llobregat (Catalonia) using data from the period 2005–2020. First study: Patients with CD were identified through the K90.0 code in electronic health records and from laboratory and pathology registries. Diagnostic criteria were validated on a case-by-case basis and classified as confirmed CD or uncertain/misdiagnosed CD to calculate the accuracy of the K90.0 code. Second study: Adult patients with confirmed CD were included. Adherence to the GFD was assessed using different methods, together with sociodemographic, clinical, informational and follow-up data, to analyse its relationship with the degree of adherence. The clinical–serological response (a multidimensional variable) was constructed from symptoms, laboratory parameters, bone densitometry, and serology. A multivariate logistic regression analysis was performed to identify predictors of clinical-serological response. Results Overall, 536/737 patients (73%) had confirmed CD, and 201/737 (27%) were misdiagnosed. The accuracy of the ICD-10-CM code K90.0 was as follows: sensitivity, 91.63%; specificity, 99.95%; positive predictive value, 63.85%; and negative predictive value, 99.99%. The prevalence of clinically diagnosed CD was 1.99‰, with a decreasing age-related trend of −7.5%. Adherence to a GFD among the 392 adults with confirmed CD exceeded 50% (CDAT: 76.0%; self-report over the previous 4 weeks: 68.1%; self-reported visual analogue scale: 61%; u-GIP: 50.3%). A complete clinical–serological response was achieved in 25% of patients. Independent predictors of complete response: good overall self-reported adherence, negative u-GIP, diagnosis during childhood, male sex, and membership of a coeliac support group. Conclusions The ICD-10-CM code K90.0 is accurate for identifying clinically diagnosed CD and represents a useful tool for the epidemiological surveillance of the disease. The difference between CD seroprevalence and the prevalence of clinically diagnosed CD (5‰ vs. 1.99‰) highlights the need to implement active case-finding programmes. Self-reported gluten consumption and u-GIP detection independently predicted a complete clinical–serological response, supporting their sequential use. The rate of complete clinical–serological response to a GFD in the community was lower than that previously reported in CD referral centres.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina
Processing Request
No Comments.